Sempre nosaltres

Trobo molt poc encertades certes accions que darrerament han sorgit des de la Generalitat i que afecten greument el Pirineu lleidatà. Optar per prendre dictàmens populistes sense tenir en compte els efectes secundaris que sorgiran són maneres d’actuar molt temeràries. No pot ser que des de Territori s’hagi decidit que la partida econòmica que es destinava a les estacions d’esquí privades, perquè invertissin en tecnologia i millores a les instal·lacions, ara es derivin cap a l’Incasòl per a la construcció de 91 habitatges socials al Pirineu. Trobo molt necessària la inversió que servirà per pal·liar la deficiència que tenen en matèria d’habitatge els municipis de muntanya, però no hauria de ser a canvi de “castigar” el motor econòmic del Pirineu. Com també trobo inadequades les paraules del conseller d’Acció Climàtica (antiga Agricultura), David Mascort (no és lleidatà aquest cop), afirmant que no era ètic veure com es produïa neu artificial en plena sequera. Òbviament, aquest polític republicà desconeix que l’aigua d’innivació sorgeix d’un circuit tancat que tenen les mateixes estacions. Aquesta prové del desglaç i s’emmagatzema, provocant que no es gasti un sol litre d’aigua diferent d’aquest ús. Davant d’aquests inoportuns ens trobem que les demagògies esmentades provoquen, un cop més, lamentables efectes secundaris. El principal és que les estacions catalanes veuen com les d’Aragó, o les d’Andorra, van convertint-se en els destins preferits dels esquiadors per les inversions públiques que s’hi fan i les infraestructures que tenen per accedir-hi. I l’economia del Pirineu català (hostaleria, serveis, construcció...) veu com el Govern torna a donar-li l’esquena i no li interessa que el territori creixi. És evident que la menor densitat de població i el baix nombre de vots que hi ha al Pirineu provoquen que sigui més atractiu i efectiu prendre decisions populistes aquí a canvi d’obtenir més vots a la metròpoli. Personalment, què passaria si Lleida tingués més representativitat influent en òrgans de decisió del país, com teníem en un passat? N’estic segur que el territori en sortiria beneficiat i algun conseller contaria fins a cinc abans de citar quelcom que afectés negativament els lleidatans.