Capritxós/osa

A la societat capitalista en què vivim, gairebé per definició, xoquem amb un afany consumista preocupant. Es nota massa sovint les ganes de canvi que tenim, la dificultat per mantenir el que s’ha adquirit, el caprici i el vici de comprar. És una tendència molt present en adults i ens podem imaginar el que els passa als nens. Dies com el d’avui, el dia de Reis o bé en el dia dels seus aniversaris, tot són regals i més regals. No fer-ho així donaria una imatge de pobresa i, per tant, els pares no es tallen i compren, compren i tornen a comprar. En definitiva, estan malcriant els seus fills de manera greument irresponsable. Les ruptures familiars són, sens dubte, un problema més greu. Si s’estudia una mica, trobarem que hi ha una extrema falta de maduresa. Hi predomina l’egoisme. Per això podem afirmar el molt que ha influït en aquestes ruptures la immaduresa, que òbviament sorgeix del mal del caprici. Si la seva vida és una tendència contínua a comprar, canviar, estar a l’última en electrodomèstics, roba, gadgets, mòbils.. s’estarà creant un capritxós o capritxosa de dimensions preocupants. I, és clar, davant les dificultats de la convivència matrimonial no s’ha d’oblidar que l’amor és compartir, entrega i convivència i que, per tant, no té a veure amb els capricis, amb els gustos, ni amb el temps de cadascú, sinó que s’ha d’entendre clarament que això va d’amor i d’entrega a l’altra banda. S’ha de tenir preocupació per les coses de l’altre, dels seus cansaments o bé els gustos que té. També és ben cert que amb els matrimonis amb fills acostuma a sorgir el fet que un no té temps per a ell mateix o que no en disposa del necessari per gaudir de la vida. Aquest penediment personal –en el que un no es responsabilitza dels seus descendents– és típic d’una persona miserable, superficial i cínica. Quan sorgeix això que he citat, és evident que el matrimoni no durarà. També l’actual societat no hi ajuda, perquè ens porta directament cap a l’egoisme i la ruptura. Ser capritxós és un problema. Ho podem entendre en un nen petit. Precisament l’educació consisteix a aconseguir que la maduresa en el nen no el faci pensar en els altres. Si això no s’ha assolit entre els pares, és evident que els fills el dia de demà seran perfectes egoistes.