Molt més que dret a vot

Dijous passat es va aprovar al Congrés dels Diputats la reforma de l’article 49 de la Constitució. S’ha esborrat del redactat antic la paraula poc afortunada disminuït per la nova persona amb discapacitat. Amb pocs anys s’ha avançat molt en la integració social, laboral i política de les persones amb discapacitat. En la innovadora Llei d’integració social dels minusvàlids del 1982, promoguda per Ramon Trias Fargas (pare d’un fill amb síndrome de Down), encara s’utilitzava en el text legal la paraula subnormal. Afortunadament, al llarg del temps aquestes expressions (minusvàlid, subnormal) s’han anat esborrant del nostre llenguatge i dels textos legals. Ara ja només quedava pendent reformar la Constitució. L’antic redactat de l’article 49 de la Carta Magna no s’aguantava per enlloc: “Els poders públics realitzaran una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals prestaran l’atenció especialitzada que requereixin i els empararan especialment per al gaudi dels drets que aquest Títol atorga a tots els ciutadans”. Què significava “previsió”, “tractament”, “rehabilitació”? Eren unes tendències i insinuacions perilloses i afortunadament ja superades. En la passada legislatura es va aprovar la reforma de la llei electoral perquè persones amb discapacitat poguessin exercir el dret actiu i passiu de sufragi. Va ser l’única llei que es va aprovar per unanimitat en aquella legislatura. Gràcies a això, avui ja tenim una diputada amb síndrome de Down a les Corts Valencianes i moltes persones amb discapacitat ja poden votar. Estic segur que ells ho fan amb molt més criteri i amb moltes més ganes que els que des dels 18 anys hem tingut dret a vot. Ni una persona amb discapacitat, ni un familiar d’una persona amb discapacitat, ni un professional que treballi al sector de la discapacitat podien entendre que no s’abordés urgentment la substitució d’un text arcaic i denigrant per un altre en què es poguessin sentir representades totes aquestes persones. L’èxit d’aquest canvi en el text és l’èxit dels darrers governs, dels diferents colors polítics (excepte Vox que s’hi ha oposat) i que han aconseguit fer grans avanços en la integració social i laboral d’aquests ciutadans amb discapacitat.