Tots podem votar?

Demà els catalans anirem a les urnes per elegir la nova composició del Parlament de Catalunya. Però, realment estem cridats tots els catalans a votar? En un principi diríem que sí, ja que estem dins un sistema electoral universal, però la realitat ens mostra tot el contrari. El cens electoral de les persones residents a Catalunya per aquestes eleccions és de 5.460.332, mentre que la població major d’edat és de 6.609.991. En altres paraules, hi ha 1.149.659 persones absents a les llistes del cens. En definitiva, més d’un milió de catalans i catalanes no tenen dret a vot i demà no votaran. Dit això, el sistema electoral no és universal, encara que molts s’esforcin a dir que ho és, i aquesta és una constant històrica: dir que és universal quan no ho és. Aquest fet ja va passar al segle XIX, quan només podien votar els homes amb patrimoni, i en aquell moment es deia que era un sistema universal; també va passar al segle XX, quan es deia que era universal, i les dones no podien votar. Ara, en ple segle XXI, es continua dient que el sistema electoral és universal, però exclou les persones immigrades. I això va més enllà del sistema electoral, per a aquestes persones no existeix l’Estat liberal- democràtic, no sols per l’exclusió al dret a vot, sinó també per la vulneració dels nostres drets civils, socials i polítics, com els CIE i la vulneració de la llibertat de moviment, el dret a treball limitat per un “permís” que atorga l’Estat o l’accés a la funció pública i a càrrecs de representació política. Davant d’aquesta situació, quines solucions es podrien adoptar? Jo crec que caldria reformar el Codi Civil i la resta de normativa i legislació per facilitar l’accés a vot de la ciutadania, eliminant requisits abusius i sense sentit que al final generen tanta burocràcia que impedeixen emprendre el procediment. També cal destinar més recursos a les administracions encarregades d’aquest procediment, per evitar situacions com la falta de cites per jurar la ciutadania o tràmits de ciutadania que duren anys. Ara bé, un pal d’un altre paller serien els abstencionistes: catalans que poden votar i ser decisius, però que no exerceixen el seu dret davant els comicis. Dilluns aquests seran els primers que es queixaran del govern entrant i de les decisions que prendran.