Popularitat prohibida
La prohibició, aquell assenyalament de què és el mal o el bé al perill, sempre excita curiositat. Recordo que a Tom Sawyer com més li deien que no anés al riu a jugar amb Huckleberry Finn, ell més ganes en tenia. Aquest desig no només ha estat habitual en molts infants sinó que també hi és present en els adults. És el mateix que el fet bíblic de la fruita prohibida que no està defensada per una tanca de coaccions, sinó que resideix en un camp sense portes. Els sermons de prohibició funcionen exactament en direcció contrària a l’objectiu i es converteixen en pura propaganda. Un dels molts motius pels quals va aconseguir Sílvia Orriols l’alcaldia de Ripoll va ser per la pobresa d’esperit dels altres partits. Des d’aquestes forces polítiques i des dels mitjans de comunicació tots els seus focus van apuntar cap aquesta direcció, i el resultat va ser una visibilitat extrema, eclipsadora. Diputats i articulistes habituals amb presència en bons altaveus l’han criticat a l’extrem. Els catalans s’ho miraven i s’escandalitzaven, però no ben bé tots. Ha existit un cert nombre de ciutadans que han combregat amb les concepcions bàsiques de l’alcaldessa i fins ara no trobaven un partit que els representés plenament. Per exemple, compartien amb Vox la visió de la immigració com una amenaça, però era utòpic abraçar-se a l’espanyolisme extrem. I la resta de partits independentistes abordaven aquesta qüestió amb tesis que anaven des dels papers per a tothom de la CUP a les indecisions de Junts. En canvi, Orriols s’aproximava a la idea d’un Vox amb estelada, fent fàcil que trobés simpatia per part d’un sector de l’electorat. Tot el que necessitava era donar-se a conèixer, una part de la feina li han fet tots els que l’han elevat a l’estrellat negatiu i han aconseguit fer-la més mediàtica del que era. I així estem ara, amb una Aliança Catalana que anava creixent a les enquestes per finalment obtenir dos escons al Parlament (un per a Orriols a Girona i l’altre aquí a Lleida). A Barcelona s’han quedat a només 3.000 vots d’assolir-ne 3. Poca broma tot plegat... Si tot continua així i a la tardor és tornar a votar per no haver arribat a formar un govern, no creieu que el resultat d’Aliança Catalana serà encara molt més gran?
