Molt més que orles
La setmana passada vaig assistir com a president de l’Associació d’Antics Alumnes del Col·legi Episcopal a la cerimònia de graduació dels estudiants que acaben el Batxillerat i els graus que s’imparteixen. I què?, poden pensar vostès, d’actes de graduació n’hi ha molts aquests dies al nostre territori. Però a mi, d’ençà que ostento aquesta responsabilitat que l’acte em serveix per comprendre que no tot està perdut, que sovint menystenim els joves que pugen, i que amb la dificultat del temps que ens toca viure, a ells els brillen els ulls igual com a nosaltres quan els arriba l’hora de sortir de la zona de confort i començar a volar sols. Que més d’un centenar d’adolescents facin equip per muntar un acte únic i irrepetible per a ells i les seves famílies pot passar desapercebut i no omple portades, però és de les poques coses autèntiques que encara ens queden: som éssers socials, i compartir, celebrar i il·lusionar-nos junts forma part de nosaltres. De l’acte en si em quedo –a més de la importància i simbologia que representa una graduació– que el “padrí” de l’acte fos la Teresa Carles que, a més de ser mare d’antics alumnes, és la creadora del hòlding de menjar saludable que duu el seu nom (amb restaurants, menjar preparat, begudes...). I l’altre fet és que va ser l’últim acte de l’actual directora del centre, la Sra. Antonieta Mateus, que després d’una llarga vida a l’escola veu com ara gaudirà del seu merescut i desitjat retir. Tots dos són clars exemples d’empoderament femení i dos referents que l’alumnat hauria de tenir. L’instint de superació de la Teresa i la recerca de l’excel·lència per part de l’Antonieta són valors per transmetre a les futures generacions. A vegades és en les petites coses on hi ha la veritable puresa. I la festa de graduació, feta des del cor, té tot el sentit del món. Oblidar per una estona els exàmens, les notes, les PAU, les xarxes i els followers... i simplement mirar enrere agafat de la mà de tots aquells que han fet camí amb tu, recordar quan eres petit, ser conscient què t’ha dut fins aquí, sabent que encara ho tens tot per escriure i menjar-te el món. No cal gaire focus, ni pantalles, ni pirotècnia per a les coses autèntiques. I la festa de graduació de la setmana passada n’és una prova més.
