El nou Tor-isme

Del 30 minuts de fa tres dècades al llibre, del llibre al pòdcast, després un altre llibre i ara la sèrie. I ara qui sap, el pròxim potser serà un musical que podria presentar-se a la Llotja de Lleida. Carles Porta (Vila-sana, 1963) continua traient suc als tres assassinats irresolts de Tor i no fa pas mal fet, és una molt bona història i l’ha treballada durant anys. Podríem discutir l’enfocament, cada cop més morbós, però és el cas de la seva vida i l’explica com ningú. En aquesta nova entrega el relat està ple d’imatges que il·lustren minuciosament cada fet. En destaco l’ús d’una maqueta, que és un element que ens situa entre la realitat i el conte, que té una precisió increïble i dona una versemblança impressionant.Tor va ser el marc de tres assassinats resultat d’odis i picabaralles que des de feia cent anys niaven entre els habitants de 13 cases per controlar la propietat d’una muntanya. Amb l’aparició d’un primer cadàver el 1995 Tor va canviar completament el seu passat. És evident, aquests casos ja han prescrit, per això Porta proposa al nou serial que els espectadors formin part d’un jurat popular per decidir quin dels personatges de la sèrie condemnarien pels crims. Tot aquest fet mediàtic ha tingut un efecte secundari, que no és un altre que un nou turisme improvisat que s’hi ha muntat. És obvi que els veïns de la tranquil·la i idíl·lica Vall Ferrera hagin començat a queixar-se i que tant la vall com el poble no són cap parc temàtic. Ara arriben visitants de tots arreu buscant la casa de Sansa o bé la del Palanca, d’altres estan fent cua per fer un àpat al bar de la Pili de Casa Sisqueta. O bé d’altres aprenen a fer de contrabandistes tot enfilant-se per la pista que duu fins a Andorra. Tor té un encant especial, que t’atrapa. Aquests dies es presenta amb l’esplendor d’una generosa primavera i l’atractiu d’un enigmàtic relat. Fins a quasi deshabitat, mai no serà un poble perdut ni una història que es pugui perdre. Però ara, gràcies a l’altaveu que ha fet Porta d’una història basada en crims reals i que no ha tingut mai en compte que també hi viuen persones reals, Tor es debat entre si vol ser una nova destinació turística o bé si vol ser un bucòlic poble mil·lenari més al Pirineu lleidatà.