Quan la pilota entra...
Hem estat la sensació de l’Eurocopa, pocs ho intuïen abans del torneig, i ja estem a la final. Ho hem aconseguit amb un futbol reconegut i lloat per tothom. Aquesta és una nova Espanya lluitadora, amb joventut i molta valentia. Un equip sense por al fracàs, amb un desvergonyiment brutal, sense complexos. La selecció ha donat un cop a la taula gràcies a un joc atractiu que, per fi, deixava enrere l’ADN que ens ha donat tants èxits, però que darrerament ens va llastrar. El futbol ha canviat i ja no val amb ser molt bons tècnicament, controlar la pilota de manera obsessiva i després destrossar a dalt. Entre altres coses, perquè Iniesta, Xavi i Busquets no es poden clonar. En definitiva, hem iniciat una etapa il·lusionant amb De la Fuente al capdavant. Un entrenador que ha sabut construir una selecció amb una fantàstica generació de futbolistes. Sense estrelles brillants, de moment, però boníssims. Allà estan Fabián, Cucurella o Dani Olmo. Magnífics jugadors que estan fent una gran Eurocopa sense l’etiqueta de figures internacionals. Cas a part mereixen Lamine Yamal i Nico Williams. En resum, estem a la final i hem eliminat amb molta superioritat seleccions com França o bé l’amfitriona Alemanya amb gols que passaran a la història. Des del de Lamine als francesos fins al de la rematada de Merino als alemanys, plena de força i decisió, i amb celebració en la banderola de córner emulant al seu pare. Han estat grans partits jugats brillantment per la nostra selecció. De la Fuente ha estat molt encertat en tots els partits. Amb exemples com treure Lamine i Nico durant el partit d’Alemanya encara per decidir va ser un atreviment del míster, no hi ha dubte. Els dos millors jugadors de la selecció a la banqueta davant un equip com l’alemany, capaç de tot i en qualsevol moment, com es va veure. El nou seleccionador és per a mi la clau de la nova etapa. Ser el relleu de Luis Enrique no és cosa fàcil i tirar endavant una selecció com la nostra després d’un mal Mundial, tampoc. Luis de la Fuente ens ha fet oblidar l’opacitat i la crisi reputacional que es viu a la Federació i ha aconseguit que l’equip nacional sigui un nou espai de concòrdia i amb les finestres ben obertes. Que tinguem molta sort demà amb els anglesos..
