Un mes d’indecisió
Cada cop som més a prop del 26 d’agost, van passant els dies i Catalunya es troba a l’espera d’un possible acord de govern. Salvador Illa i Carles Puigdemont han manifestat la voluntat de presidir la Generalitat, però el president del Parlament ha comunicat que cap dels dos té la majoria suficient per presentar-s’hi. Soc dels que penso que no podem repetir les eleccions i observo com continuem amb les eternes discussions de les essències i les competències que no porten enlloc. Les essències venen de lluny, però en l’era democràtica les va fer reviure Jordi Pujol quan ens deia que hi havia catalans bons (que estaven d’acord amb ell) i dolents (que pensaven diferent). Però amb el procés tot això es va precipitar. Aquestes són unes contradiccions més que expliquen la peculiaritat en què es troba la política catalana després de tants anys de repressió contra l’independentisme. I és per això que fer president de la Generalitat algú implicat en la seva repressió provoca que sigui complicat aprovar-ho. L’independentisme polític ha perdut la majoria, el desencís i el menfotisme han fet estralls, i sembla utòpic que es recuperi l’espai perdut. Però també hi ha els que es manifesten a favor d’una Catalunya dins l’estat espanyol els quals no solament estan dividits, sinó que alguns s’odien a mort. És a dir, la majoria no independentista és incapaç de posar-se d’acord per arribar a governar la Generalitat. A pesar que ERC ara no passa pel millor moment, se li ha donat la responsabilitat que desfaci tot aquest enrenou i sigui capaç de deixar governar qui va guanyar les eleccions. Ara cal fer Illa president, perquè unes noves eleccions no serien bones per al país. Cal que els republicans abandonin l’actitud arrogant i acceptin la realitat, la d’un poble divers que vol desenvolupar les seves potencialitats. Els ciutadans de Catalunya a les darreres eleccions van donar el suport majoritari als socialistes, que van defensar el retrobament de tots els catalans (som un sol poble) per construir tots junts una Catalunya més pròspera, amb bons serveis públics i amb harmonia amb Espanya. Catalunya necessita un govern que es dediqui a governar i ara hi ha l’oportunitat de fer-ho, a què esperen per tirar-ho endavant?
