Ho diu el proverbi

L’estiu començA comença a difuminar-se, la calor a poc a poc afluixa i els dies ja són més curts. Hi ha en l’ambient alguna cosa que ja fa pensar en la imminent arribada dels tragins propis de setembre. Faig balanç d’aquests dos darrers mesos, endreço de pensament tot el que he fet i amb qui i em pregunto què faria sense amics? Justament aquest estiu he retrobat algú que feia gairebé trenta anys que no veia, una amiga de l’institut. Ha estat com fer un salt en el temps, rememorar moments, riure d’allò que érem i comentar en què ens hem convertit. Malgrat els anys transcorreguts, va ressorgir la complicitat, d’alguna manera es tornava a tensar una corda que havia estat amollada, encara que es va fer evident que no del tot. No cal dir que en l’actualitat les xarxes faciliten aquesta mena de retrobaments, qui més qui menys n’és usuari i això permet restablir contactes amb companys de l’escola, l’institut, la universitat o de feina amb qui vas compartir les experiències que a poc a poc van teixint les nostres vides. Naturalment, a banda d’aquests agradables retrobaments, també hi ha aquells amics que estan al teu costat en tot moment, que hi són quan els necessites i per als qui hi ets quan et necessiten. Jo els veig com a emissaris de felicitat, els que donen sentit a la nostra existència. El refranyer recull un munt de variants sobre el valor de l’amistat, ve d’antic perquè és condició de l’ésser humà relacionar-se per viure. Les dites al·ludeixen a la riquesa que no posa pel mig allò material o a l’encert de saber destriar la veritable amistat de les relacions per conveniència. L’amistat és un afecte correspost, els amics són en certa manera brúixoles, són un guiatge, els que ens donen consells, els que ens admiren, ens reconeixen, els que s’atreveixen a dir les veritats que fan mal, els que donen sense esperar res a canvi, els que són agraïts sabent que no caldria donar les gràcies. L’amistat és un contracte desinteressat, un contracte tàcit per al qual no calen lletres escrites. L’estiu, que per a molts significa vacances, és un temps per compartir en calma moments amb els qui més estimes; aquest estiu ja en davallada m’ha fet pensar en la fortuna que significa tenir amics. Ho diu el proverbi, qui té un amic té un tresor.