Il·lusió bordeus
Qualsevol valoració de l’Hiopos Lleida aquesta temporada ha d’anar precedida d’una observació prèvia: un cop llançada la primera pilota fa dues setmanes a Saragossa, Albert Aliaga, Gerard Encuentra i tota la plantilla saben que l’objectiu és arribar a Setmana Santa amb la permanència encarrilada. Han d’aconseguir arribar al 30 de maig amb les victòries necessàries per prorrogar la condició que Lleida és una de les ciutats amb més ganes d’estar en la màxima competició de bàsquet de l’estat espanyol. Ara com ara, amb dues derrotes per la mínima, aquest objectiu encara és de difícil resposta, però personalment crec que les perspectives perquè el Força Lleida pugui continuar a l’ACB són clares si continua amb aquest bon joc i esforç. Tanmateix, un cop dit això, cal afirmar que si aquest és l’objectiu primordial, no és l’únic. La segona condició és que l’equip ha de projectar la imatge amb la qual el club vol ser conegut, i amb què Lleida vol ser associada: un club professional, lluitador, que fa un miracle cada any a còpia d’esforç, intel·ligència i persistència en els valors que identifiquen el club i lliguen les voluntats de la seva plantilla. Ara com ara s’ha de dir que aquest segon objectiu es compleix. Aliaga i Encuentra, després de més de vint anys d’absència d’ACB a Lleida, volien recuperar que la ciutat tornés a gaudir de la il·lusió pel bàsquet i no cal dir que ho han aconseguit. El tècnic de trenta-quatre anys ha impulsat per aquesta etapa un nou equip que hauria de destacar per la seva manera de jugar (gran joc col·lectiu, confiança i una molt bona defensa) que tant va sorprendre la temporada passada i del qual ningú va saber predir el resultat final. El president ha apostat per consolidar un projecte fet amb més bones decisions que no pas diners. I finalment, tots dos han aconseguit un club sense egos i que tothom treballi de manera molt sincronitzada. Gerard Encuentra –que té contracte fins al 2026– és un tècnic jove però acreditadament solvent. Ara haurà de demostrar que no només és capaç de mantenir la categoria d’un equip de més de tres milions d’euros, sinó que també haurà d’aconseguir amb ambició que el bordeus lleidatà continuï generant il·lusió, que és l’únic motor que els diners mai podran comprar.
