74 milions d’errats
És curiós que moltes de les valoracions de la victòria en les eleccions dels Estats Units de Donald Trump es puguin resumir en una afirmació: “La gent no sap votar”. I és absurd perquè ho diem ni més ni menys que nosaltres, on darrerament ni hem triat bé ni amb encert!Títols com La victòria de l’antipolítica o A mercè d’un corrent salvatge o Elon Musk ens ha guanyat, indiquen que alguna cosa en l’electorat americà va fallar, tot sota el poder de plataformes com X, transformades en espais de mentides i desinformació. Trump es va convertir en el 47è president dels Estats Units, i les reaccions no es van fer esperar. Celebritats, intel·lectuals i figures públiques van compartir el seu neguit. Entre elles, Stephen King, que va suggerir que la democràcia és “un objecte fràgil que, un cop trencat, ja està venut”. Fa la sensació com si els votants de Trump siguin persones poc informades, sense criteri, més properes al ramat que segueix el llop amb pell de xai. Que 74 milions de nord-americans hagin votat a favor de l’expresident sembla, per a alguns analistes i mitjans progressistes, una anomalia. No hem d’oblidar que una part significativa de l’electorat de Trump està formada per persones amb decisió pròpia, que troben en el discurs trumpista una alternativa a una classe política i intel·lectual que senten desconnectada i llunyana (a què ens sona?).D’altra banda, la idea que els mitjans i les xarxes socials tenen un poder omnipotent sobre el poble, especialment sobre els qui no voten “correctament”, és tan antiga com les pedres del Turó de la Seu Vella. No serà que un ampli sector de la societat ja no confia en les promeses d’una part de la classe dirigent i està en la recerca de líders que encarnin la seva frustració, el seu escepticisme i fins i tot el seu ressentiment? L’esquerra intel·lectual no sap com gestionar aquesta victòria que desafia la seva visió del món. En lloc de preguntar-se per què el populisme segueix guanyant adeptes, o quins són els seus propis errors, opta per assenyalar amb el dit els gegants tecnològics i els “ingenus” votants. És una actitud d’autocomplaença i d’anàlisi immadura. Personalment, crec que la resposta no és que la gent no sàpiga votar, sinó que alguns no saben o no volen acceptar el que significa aquest resultat.
