Deu anys després

Va ser el juliol del 2014 quan tots els que sempre l’hem glorificat en vam tenir coneixement, igual que la resta d’afins i crítics amb ell, de la carta del qui havia estat president de la Generalitat durant vint-i-tres anys confessava que la seva família havia tingut diners a l’estranger sense declarar. La notícia ens va impactar a tots, ja que aquell home exemplar que presumia del que era la moralitat “es despullava”. Era molt important que ell confessés una part d’allò que havia amagat durant tants anys, però se’n desconeixien les dimensions i s’ignorava un gran fet: per què Pujol havia pres aquella decisió? Més de deu anys després i sabent que el judici possiblement se celebrarà al novembre del 25, encara no s’ha respost a la segona de les incògnites, tot i la infinitat d’hipòtesis que s’han especulat. Aquesta resposta pot pensar que la té un grup de persones molt reduït del seu entorn més directe; però en realitat només Jordi Pujol sap per què va confessar aquell fet. La sorpresa aquella tarda de juliol de 2014 no era tant el fet en si, ja que feia molts anys que se sabia que més enllà del lideratge polític de Pujol, hi havia altres qüestions tèrboles vinculades a alguns dels seus fills. En aquell moment es passava del “diuen, diuen, diuen…” a “s’ha dit que”. Malgrat tot, una petita part sí que es va poder explicar. Es tractava de les empreses que estaven a nom de membres de la família i els contractes que els vinculaven a l’administració que dirigia el pare. L’expresident, amb la seva confessió, va obrir una porta gegant on, a partir d’aquell moment era molt fàcil entrar-hi. Era l’inici del final per a tots ells. Pujol va desaparèixer de la vida pública durant més temps del que hagués volgut o del que havia previst i no ha estat fins fa relativament poc que hi ha tornat, gairebé coincidint amb la data del judici. La incògnita de per què ho va fer encara és viva, però la meva hipòtesi és que volia protegir la família renunciant a una part del seu prestigi. Amb la confessió Jordi Pujol no ha aconseguit protegir els seus, però degut al nivell que hi ha en la política actual potser sí que assolirà allò pel qual havia lluitat durant tota la seva vida: passar a la història com un gran polític, gestor i estrateg.