Protegim la gastronomia
El francès Brillat-Savarin (que el 1825 va escriure el primer tractat gastronòmic conegut) va definir gastronomia amb tota la seva amplitud de coneixement i la seva història. El Diccionari català de l’Institut d’Estudis Catalans defineix gastronomia com el “coneixement de tot el que té a veure amb la cuina, l’elaboració i composició dels plats, l’art de degustar i apreciar els menjars i les begudes”. I avui dia, s’entén la gastronomia al mateix nivell que la cuina. En valorem els productes que mengem o bevem. El qui, com i on són fets, i fins i tot els mecanismes per al seu tast. O bé, els condicionants per la seva valoració i tot l’univers simbòlic que s’hi relaciona. És a dir, que una gastronomia només pot ser excel·lent si gaudeix d’un sistema brillant, articulat, que relligui el paisatge natural i humà amb la producció, la logística, la transformació, la distribució, el consum i els seus valors en una cultura alimentària sana, sàvia, social, evolutiva, inclusiva, oberta i responsable. El jurat internacional que va visitar, avaluar i aprovar aquesta distinció perquè Catalunya fos Regió Mundial de la Gastronomia aquest 2025 ressaltava en la notificació oficial que calen regions al món que custodiïn el menjar saludable, nutritiu i sostenible. I dins d’aquest entorn, la cuina lleidatana ha de tenir la responsabilitat de continuar l’esforç per construir col·laboracions entre els diferents sectors per salvaguardar la diversitat alimentària del futur. Cal aprofitar aquest any gastronòmic que tenim al davant per protegir i promoure aquest patrimoni autòcton i identitari. Aprofitem tot això per divulgar la nostra gastronomia durant tot aquest 2025, però no oblidem que és encara més important fer-la evolucionar. Ara caldrà que treballem aquests mesos perquè els següents anys tinguem pageses, pastors, pescadores, aqüicultors, peixaters, artesans, mercats, indústria, restaurants, hostals, fondes i cases de menjar independents als pobles i els barris, agrobiodiversitat local, autonomia alimentària, un territori viu i ordenat, ciutats que alimentin i uns ciutadans que puguin, sàpiguen i vulguin menjar bé cada dia. A Lleida sabem que tenim una bona base feta, ara només cal que aquest any escriguem un bon relat. I, finalment, caldrà saber-ho promocionar pel dia de demà.
