Nacionalistes indecisos

Ripoll té un percentatge d’estrangers (15%) menor que la mitjana catalana (17%) o bé ciutats com Barcelona (23%), i és aquí on Aliança Catalana triomfa més que enlloc. En aquest municipi les formacions presents al consistori no es posen d’acord sobre com respondre-hi, bàsicament pels dubtes de JuntsxCat. El partit de Carles Puigdemont viu en un debat intern sobre com afrontar el desafiament de Sílvia Orriols: o bé lluita en el mateix terreny ideològic o bé hi marca distàncies. El 2002 Josep Anglada va constituir Plataforma per Catalunya, que davant la incredulitat de molta gent, va aconseguir representació en diversos ajuntaments. Va arribar a ser la segona força en alguns d’ells (darrere de CiU) i amb 75.000 vots va estar a punt d’entrar al Parlament. Va fonamentar el seu discurs en l’atac a la immigració, i en missatges populistes sobre l’ordre i la seguretat. Els partits no sabien com actuar ni què fer, i només se’ls acudia enfortir el cordó sanitari (em sona això) i van poder veure que no els donava cap resultat. En les eleccions al Parlament de l’any 2010, Solidaritat Catalana (partit liderat per Joan Laporta) va obtenir 102.000 vots i quatre diputats. Gairebé van ser els mateixos que va obtenir Aliança en les darreres eleccions (119.000 vots i dos diputats). Però, ara mateix, a Junts no creuen que l’efervescència del missatge orriolista pugui arribar a tenir el mateix poc recorregut que el laportista i l’angladista varen tenir en el seu dia. A Ripoll Junts ha errat. Jugar amb Aliança no és el mateix que fer-ho amb els partits de sempre, i allò que avui sembla un salvavides, pot acabar convertint-se en una guillotina. Ambdós partits comparteixen el mateix espai de votants, el dels catalans que s’amoïnen pel futur de la seva nació i que avui en dia no hi veuen cap solució. La sagnia que Aliança pot fer a Junts ha començat i el fet que ara se la deixi continuar governant a Ripoll no canviarà absolutament res. Orriols ha trobat els punts dèbils de Puigdemont i ell no sap com aturar-la. Davant d’aquest escenari, ara és el moment de preguntar-se: quina ideologia vol tenir Junts? És un partit liberal que confronta l’extrema dreta com fa Macron? És proper a la dreta populista de Meloni? O simplement és un partit que lluita per recuperar algun espai de poder i encara no sap com fer-ho?