Mai més?

Ja ha passat. “Només” han calgut sis treballadors humanitaris amb passaport occidental perquè el món digui “prou” a la guerra a Gaza. Amb els 33.000 palestins morts en un temps rècord, la meitat dels quals menors, no n’hi havia prou. Ni amb els 200 cooperants ni el centenar de periodistes colgats per les bombes mentre treballaven. Només quan emergeixen passaports occidentals en l’escenari d’un bombardeig, el món decideix mirar, exclamar-se i indignar-se. Només quan es tracta de ciutadans estrangers, Israel s’afanya a dir que obrirà una investigació de l’“incident”. (Per “incident” entén atacar de forma deliberada i amb precisió un comboi humanitari, just en el moment que es començava a restablir l’entrada d’ajuda internacional a la Franja.) Quan es tracta de palestins massacrats, en canvi, no hi ha mai cap comunicat. Almenys hi ha veus que admeten, amb franquesa, la realitat, com el diari britànic The Independent.  Si fa una crida editorial enèrgica a acabar amb la guerra a Gaza, i a pressionar el govern britànic perquè giri l’esquena a Netanyahu, és per la mort de tres dels seus conciutadans. “Pot semblar equivocat que, després de la mort de més de 30.000 palestins a Gaza, calgui la mort de només set cooperants internacionals per provocar un sentiment d’indignació als governs occidentals, però aquesta és la realitat.” No eren suficients les demandes del Tribunal Internacional de Justícia obligant Israel a protegir els civils palestins d’un possible genocidi. Ara és el moment d’acabar amb la guerra a Gaza, perquè en el recompte de morts, n’hi ha que són els nostres. Ens conjurem a dir “mai més” quan es tracta de l’Holocaust, o més a la vora, del bombardeig de Lleida. “Mai més”, quan pensem horroritzats en el genocidi de Ruanda, del qual enguany es commemoren 30 anys. Però “mai més” és una frase feble. El món oblida, igual que ha oblidat Bòsnia. Els “mais” es desgasten i s’abandonen; els “més” tornen amb xifres més grans i històries més fosques, recordava l’escriptora serbobosniana Lana Bastasic, a l’inici de la guerra de Gaza. En aquesta massacre observada a temps real, com en les que l’han precedit, Occident camina de puntetes sobre els crims a la Franja. I la impunitat que ha gaudit Israel, almenys fins ara, tindrà conseqüències en el futur del dret internacional. Mai més? Tornem a fer tard.