Cançons

Eurovisió és, des de fa dècades, un termòmetre de la impunitat dels països en guerra. Un festival que diu ser apolític, però que pren decisions geopolítiques, que censura cançons, artistes, símbols, i fins i tot paraules per tapar les seves vergonyes, i que deixa en mans del vot popular la resolució dels seus conflictes. Cap sorpresa, per tant, el que ha passat aquest cap de setmana a Malmö. Israel ha conquistat la cinquena posició del certamen mentre executa un desplaçament forçós, de conseqüències catastròfiques, al sud de la Franja de Gaza. A les portes de la commemoració dels setanta-sis anys de la creació de l’estat jueu, el sionisme va mobilitzar el vot popular cap a la seva representant a Eurovisió, Eden Golan, amb una cançó que recordava –veladament– els israelians morts el passat 7 d’octubre. Així se certificava que, fes el que fes el govern de Benjamin Netanyahu, i per moltes manifestacions solidàries amb Palestina, no tindria cap efecte ni represàlia en el certamen. Bé, algú pot pensar: només és música, no és política, no importa el que facin els seus estats. Però el que va servir per a Rússia, quan va ordenar la cruel invasió d’Ucraïna, el febrer del 2022, i va ser expulsada d’Eurovisió, a Israel no li ha estat d’aplicació. De fet, en tota la història del festival, l’estat jueu ha sortit indemne de les seves guerres d’ocupació als territoris palestins. No podíem esperar, doncs, resultats diferents en aquesta edició, tot i les espantoses xifres de mort que Israel ha sembrat sobre Gaza. En l’escena internacional, ni la Unió Europea ha trencat relacions polítiques i comercials amb l’estat jueu, ni els Estats Units li han retirat la seva incondicionalitat. Així que era una il·lusió pensar que Eurovisió corregiria el clima d’impunitat de què gaudeix Israel en l’ordre mundial. Mentrestant, a la Franja de Gaza, set mesos ininterromputs de simfonia de l’horror: els tancs i les bombes d’Israel assetgen la ciutat de Rafah, refugi d’un milió i mig de palestins. El nom de Gaza quedarà a la història com va quedar gravada la matança de Srebernica. Bertolt Brecht, en el seu exili del règim nazi, va escriure uns versos en què s’interrogava: “En els temps ombrívols, es cantarà també?.” Qui escriurà i cantarà sobre Gaza? Podrem escoltar les seves cançons sense avergonyir-nos?