Pàtria

L’atzar ha fet que, mentre el país vivia la seva enèsima crisi amb la memòria, a mi em caigués a les mans un llibre (Patria, Fernando Aramburu, Busquets ed., 2016) que parla dels migrats resultats per al país d’una confrontació entre bascos al cost d’un preu desorbitat per als seus protagonistes. Ho fa sense jutjar ningú, sense complicacions sintàctiques ni emocionals, com un forense explicaria les causes que han provocat la mort del cos analitzat a la sala d’autòpsies. El contrast entre el que passava davant del Born a Barcelona o a la Universitat Autònoma de Madrid amb les passions a flor de pell dels respectius actors i el gèlid relat del que sentien els personatges de Patria m’ha trasbalsat profundament. No hi ha èpica ni relat que justifiqui els assassinats que va perpetrar ETA durant els seus 50 anys de trista existència, però tampoc sé trobar-ne en els mons paral·lels que van donar-li suport i justificar-la. Quan veus que al cap dels anys l’únic que en queda és una trista corrua de presos disseminats arreu de l’estat espanyol, és inevitable preguntar-se si tota aquella bestialitat va valer la pena. Òbviament, la resposta és no. Un no categòric, majúscul, absolut, que ha engendrat un dolor inguarible entre la ciutadania basca i espanyola que hi va tenir alguna cosa a veure en algun moment de les seves vides i entre les generacions posteriors. El País Basc actual s’ha edificat sobre volcans d’odi gratuït i estúpida violència entre compatriotes, que malgrat no estar en actiu a l’actualitat, encara tenen episodis tan brutals com els d’Alsasua de fa pocs dies.

Ja sé que el que va passar a Euskadi no té res a veure amb el que passa a casa nostra des de fa uns anys. Per començar, aquí encara no s’ha emprat la violència física per avalar o impulsar els plantejaments propis, tot i que això no ens hauria de tranquil·litzar més del compte. Que no s’hagi activat no vol dir que no n’hi hagi de dorment. El que hem vist i oït aquests dies al Born de Barcelona –o a la UAM– és un indicador que la intolerància i la irracionalitat estan més vives del que sembla. Llegir Patria em sembla un bon remei per mantenir-les a ratlla. Per no deixar-se arrossegar per les rovinades emocionals que es fomenten des de les xarxes socials i les democràcies de plató que ens governen.