Negoci

Des que Rajoy va ser investit al Congrés, amb l’abstenció del grup socialista, amb quinze diputats trencant l’acord del seu Comitè Federal, que no em trec del cap la frase que el protagonista del film Michael Collins diu al general britànic en el moment que a Dublín s’hissa la bandera irlandesa i s’arria la Union Jack imperial, després de diversos enfrontaments violents: “Tanta molèstia per a això”. I és que la política sovint acostuma a parir més ratolins que elefants. Han calgut més de tres-cents dies sense govern, dues conteses electorals amb les seves respectives campanyes, el cop d’estat de Ferraz i la renúncia de Pedro Sánchez, la rebel·lió del PSC i el quasi trencament de Podemos perquè tot restés igual; és a dir, perquè l’home impassible fos investit, de nou. Hi ha molta gent que pensa que l’actuació dels socialistes espanyols ha estat una greu traïció als seus votants, els quals no s’ha volgut consultar, com sembla preceptiu en els temps polítics actuals. Personalment, crec que només ha estat un error garrafal dels seus dirigents territorials, de conseqüències, això sí!, imprevisibles per al partit. Crec que el mandat del primer Comitè Federal estava pensat, exclusivament, per collar

Sánchez

i dur-lo cap a la seva autoimmolació. Negar-li la possibilitat de donar suport al PP i, al mateix temps, impedir-li buscar alternatives amb les formacions nacionalistes era com dir-li que es disparés un tret al cap. Si Rajoy, quan el Rei el cridà a consultes, no s’hagués fet l’orni, la cosa no hauria prosperat. En fer-ho, va proporcionar a Sánchez l’excusa per saltar-se el guió, tot i saber que Podemos no estava per la labor de fer fora la dreta del govern, sinó per la d’assolir el famós sorpasso. Les segones eleccions esdevingueren inevitables i els seus resultats van acabar amb l’aventura sanchista, després d’un segon Comitè Federal impresentable, que va dur la gestora a l’actual atzucac. Efectivament, després de la intervenció del ja President Rajoy, el dia de la seva investidura sembla clar que els socialistes s’han cavat la seva pròpia tomba. Volien evitar com fos unes noves eleccions, i ara hauran de suportar que el PP els amenaci constantment amb la seva convocatòria, mentre miren de refundar-se. Quin gran negoci!