SEGRE

Creat:

Actualitzat:

D’ençà de l’elecció de Trump com a President dels EUA i sense necessitat d’haver pres possessió del càrrec, que Rússia i el seu líder, Vladimir Putin, semblen haver pres un reconstituent vitamínic considerable. No només pels suposats atacs informàtics comesos per afavorir l’elecció de Trump en contra de Clinton o per la seva sagnant i incontestada victòria a la ciutat siriana d’Alep, sinó també perquè aviat hauran recuperat gran part del potencial econòmic perdut amb l’increment del preu del petroli propiciat pels seus acords amb l’OPEP i reforçat el seu rol de gendarme internacional per la consolidació de la seva política anti-OTAN a Ucraïna. Reconeguem-ho, Putin ho està petant i això no és una bona notícia per als europeistes. De fet, sembla la cara b del disc de la victòria del populisme arreu. I Putin fa por, perquè també dóna ales als mateixos projectes polítics impresentables que Trump. Els partidaris del Brexit, els seguidors de Le Pen i Fillon, la Lega Nord a Itàlia i Alternativa per Alemanya al país teutó es freguen les mans davant les respectives conteses electorals a celebrar l’any que ve. Confio que el president Mas aquest cop no faci declaracions, no fos cas que també se li escapés un altre adjectiu inapropiat com quan va valorar la victòria de Trump com un signe positiu pels interessos dels independentismes catalans, perquè això, a part de no ser veritat, no quedaria gens cool en aquests moments de tensió judicial que estem patint a casa nostra. Tanta por com fan els nomenaments del president electe, la condició comuna dels quals sembla la de ser amic, conegut o saludat de l’oligarca rus, a més de ser ric del cagar i més blanc que l’Iniesta. Als anys 50 del segle passat, la Guerra Freda va motivar una mena d’histèria col·lectiva política que va propiciar la cacera de bruixes a Hollywood i la consegüent elaboració de llistes negres. Un centenari Kirk Douglas afirmava que la seva eliminació, a la qual va contribuir decisivament, era la qüestió de la qual se sentia més orgullós de la seva vida. Reagan ha d’estar passant-ho malament a la tomba, segons Obama, tot veient el canvi de postura del partit republicà al respecte. Certament, tornen els russos i tothom sembla mirar cap a un altre cantó. La història i les seves facècies macabres...

tracking