Compromís

Que jo no entengui res del procés no és cap novetat ni té res d’excepcional: no sóc gaire llest i el procés és molt complex, per no dir retorçut. Personalment, em vaig perdre a les eleccions plebiscitàries que finalment no ho van ser perquè aquells que n’invocaven el caràcter prèviament després se’n van desdir, bàsicament perquè l’havien perdut tot i guanyar clarament les eleccions. En la meva estupidesa, vaig pensar que els independentistes farien una parada tècnica per tal d’analitzar quina era la seva situació interna, quina era la correlació de forces amb l’Estat i quins eren els itineraris que calia desenvolupar per facilitar el creixement dels seus plantejaments entre els catalans. Si el president Mas ho hagués acompanyat d’una dimissió irrevocable, fins i tot els més escèptics haurien hagut de canviar la seva mirada sobre l’independentisme català i les seves aspiracions. Però, sorprenentment, va fer un pas al costat, la qual cosa va acabar posant en mans cupaires la continuïtat del procés. De la seva dimissió ençà, hem tingut un seguit de sonores gesticulacions de caràcter marcadament simbòlic sense concrecions pràctiques. Des de la famosa declaració del Parlament a l’aprovació pressupostària via moció de confiança, la majoria absoluta independentista no ha perdut ocasió per anar tirant-se públicament els trastos al cap i posar en qüestió la voluntat independentista real dels altres, en particular entre ERC i el PDeCAT, que són els partits que estan barallant-se pel llegat polític d’aquest llarguíssim procés. Com que des de Madrid han decidit no posar les coses fàcils i estrenyen les pressions judicials sobre els actors principals i les inhabilitacions es veuen més a prop que mai, les tensions es disparen i les gravacions van que volen. Aquest soroll de sabres entre nyerros i cadells no és canònic, de manera que aquest divendres van decidir que la millor manera de superar les tribulacions seria signar públicament el compromís refrendatari des del president de la Generalitat fins a prop de dos-cents alts càrrecs del seu govern. L’objectiu era evidenciar el compromís irrevocable dels independentismes amb el referèndum, però quan un document necessita la signatura de tanta gent, no sé si es transmet tant la idea de solvència com la contrària. Però ja ho dic, que jo no hi entenc ni fava.