Pregària

Si res no ho impedeix, avui dimarts el govern anunciarà el procediment de compra de les urnes que s’empraran l’1-O, cosa que Madrid impedirà d’una o altra manera, ipso facto.

Immediatament, des del bàndol patriota s’endegarà una ronda de declaracions desqualificant els valors democràtics del govern del PP i de totes les forces que no donen suport al procés català, que automàticament serà contestat pels interpel·lats tot remarcant la manca de sentit democràtic dels independentistes, els quals replicaran que no tenen por i que no hi haurà res que els faci canviar la seva determinació de convocar i celebrar un referèndum, que com és natural, serà avortat per les forces de la democràcia i de l’estat de dret espanyol, hi apuntaran els unionistes, que, això no obstant, mai no podran desinflar ni aturar les ànsies de llibertat d’un poble que se sent cridat per la història, segons afirmen els incansables defensors de la llibertat catalana.

Tot plegat, què els he de dir, conforma un bucle colossal, que afortunadament té la data de caducitat cada dia més a prop, mentre un estiu inclement amenaça de desfer-nos la poca matèria gris que ens queda als cervells.

Si més no als d’alguns que, com jo mateix, no acabem d’entendre aquesta manera de fer de Junts pel Sí, que consisteix bàsicament a anar carregant-se gent pròpia per tal d’encarar amb més fortalesa els atacs de l’enemic, que s’anuncien bestials, mentre els cupaires els exhorten a no afluixar en aquesta estratègia d’auto-extermini que, un cop delmat el govern, ara ha de collar aquells alcaldes que no acaben de ser prou entusiastes amb el referèndum, malgrat haver jurat i signat dues vegades davant la Moreneta i el santcristogròs que no es faran pipí als pantalons quan els tribunals espanyols els hi busquin les pessigolles.

Però ja els dic, hi ha alguna gent, poca i covarda, que no entenem res de res. Que humilment, ara mateix, només ens atribolem per arribar com sigui a finals de juliol i començar unes vacances, que confiem i desitgem que el país es pugui permetre, per encarar el mes de setembre amb el millor dels posats, tot confiant que la sang no arribi al riu i que si, per desgràcia hi arriba, Sant Jordi no ho vulgui, que sigui per culpa de les espases castellanes i no pas per culpa de les dagues pròpies. Amén.