Tebeos

Em vaig criar llegint Mortadelo y Filemón, ho confesso. A diferència d’altra canalla més selecta i minoritària del meu poble que s’educà sentimentalment amb en Massagran, el Patufet i el Cavall Fort, la majoria de la gent de la meva generació ho vam fer llegint el TBO, Pulgarcito, DDT i el Tío Vivo, que compràvem regularment a Ca l’Eudald. Els nostres personatges parlaven castellà, ningú no és perfecte, però eren molt més divertits que aquells tocats i posats que parlaven un català primmirat i a voltes inintel·ligible per a aquells cadells de persona que rebíem, siusplau per força, educació i moral franquistes a dojo en pobles on avui senyoreja l’estelada. Resulta que Mortadelo y Filemón han fet 60 anys i s’atansen per tant, com molts dels seus lectors, a l’edat de jubilació sense airbag i cap més bagatge que haver pagat religiosament les quotes de la seguretat social durant més de quaranta anys, enmig d’incessants amenaces sobre la viabilitat del sistema de pensions espanyol a mitjà i llarg termini. Un problema que requeriria d’algun invent del professor Bacterio per evitar la catàstrofe social i política que s’esdevindria en cas de confirmar-se. Però una cosa són els tebeos i una altra la vida real.

La poca traça del professor al paper fa gràcia, la incompetència a la vida real no en fa tanta. Més aviat poca. Ara que ja tenim Mesa i president del Parlament nous, veurem si tenen una resposta nova als vells problemes que planteja el President fugit, el qual comença a aclarir per què se’n va anar i sobretot per què no torna i exigeix que se l’investeixi de nou com a President en contra de tota lògica: vol ser President i no presidiari, passant de la urgent necessitat del país d’un president efectiu i del fet que alguns dels seus companys de govern siguin, ara com ara, a la presó.

Des d’un punt de vista humà podria ser un plantejament disculpable en un home que s’ha convertit en la caricatura d’allò que diu voler representar amb gran dignitat però no m’ho sembla tant entre el reduït grup que li riu les gràcies massa acríticament. Tant de temps ridiculitzant MR perquè feia rodes de premsa protegit pel plasma i ara troben d’allò més normal que es pugui governar telemàticament des de Brussel·les. Certament, passar d’un president plasma a un president plasta és digne dels millors contes del Tebeo.