Plaaaf!!!

La bufetada rebuda des d’Alemanya pel TS i pel govern popular ha estat de les que fan època. Ha ressonat amb força per tota la galàxia mediàtica i ha injectat en vena dels feligresos independentistes la força moral que començaven a perdre. El veredicte, tot i que no és definitiu, sembla situar el pensament benpensant a la UE en una posició de domini que té la virtut de frenar en sec per forassenyat el furor justicier de l’Estat espanyol, sí, però alhora que no atorga cap nova legitimitat al moviment independentista, per molt que ara toqui interpretar esbiaixadament allò que ha dit –i el que no– el tribunal regional alemany, amb competències federals. A partir d’ara caldrà veure les conseqüències reals de tot plegat, però si algú espera que l’afeblit govern popular canviï el posicionament és que és un il·lús i si algú pensa que la judicatura espanyola no hi farà res més, també. Encara que el partit tingui prou feina a trobar el TFM de Cifuentes i a intentar aprovar uns PGE que no suren ni amb el flotador dels increments de les pensions més baixes. Encara que el rodegin les causes obertes per corrupció als diferents tribunals i que, tard o d’hora, acabaran explotant i enduent-se’l per davant.

El PP, la maquinària de control social i polític més gran i potent que ha existit a l’Estat espanyol amb permís de l’entramat del 3% català que va edificar, mai més ben dit, l’antiga CiU, ho acabarà perdent tot en mans de Cs. Perquè el que vindrà després de les properes conteses electorals no és una disputa interna al si de la dreta espanyola per veure qui la lidera, sinó el relleu generacional d’unes elits envellides i armades de corrupció i sense capacitat d’autoregeneració per unes altres més joves, amb molta gana i cap complex per governar amb mà dura Espanya. A Catalunya, un cop celebrada com cal la victòria de Puigdemont i els seus lletrats, ens adonarem que les coses per al país i per als empresonats poden no haver canviat tant. Ho sabrem aviat. Si Sànchez és investit és una cosa; si no ho és, una altra. Perquè si no ho és, no hi ha cap alternativa real que la d’evitar eleccions amb un canvi de majoria al Parlament. Però això, en cas de plantejar-se, no es pot fer fins al darrer segon del darrer minut abans que venci el termini per convocar noves eleccions. O no.