Ignorància

Hi ha serials d’èxit que enganxen, precisament, perquè no s’acaba mai d’agafar-los el fil. A mi em passa més sovint del que voldria, perquè, per defecte, m’agrada entendre allò que faig i allò que veig al meu voltant. També he de dir-los que aquesta ànsia amb el temps s’ha anat pansint perquè a mesura que un es va fent gran entén cada cop menys les coses que empra a diari i les que l’envolten. Si més no, això és el que em passa. No sé vostès, però diria que jo me les apanyo amb molt de patiment com a usuari informàtic, nivell supervivència, però ni se’m passa pel cap imaginar-me com funciona aquesta tecnologia –que sempre he cregut que està viva– per portar-nos la contrària.

Però no hi ha res comparable al procés, que ha estat una font de sorpreses i d’innovació política de primer ordre. Tot va néixer d’un dret a decidir que ningú, a casa nostra, sabia exactament què volia dir, mentre que l’antecedent més conegut el dret d’autodeterminació llanguia a la seu de l’ONU per a circumstàncies, diguem-ne, menys civilitzades que la nostra. Després va resultar que la cosa no anava d’independència sinó que anava de democràcia, cada cop que el poder judicial confirmava les posicions governamentals.

Més tard, quan els tribunals van començar a cridar a declarar els i les dirigents del processisme, vam aprendre que el dret de defensa habilitava els reus a dir i a fer allò que més convingués a la seva situació processal, sense importar que la seva exemplaritat política quedés a l’alçada del betum.

Finalment, en aquests darrers dies, quan res no sembla ser el que finalment passarà, mentre tots els agents implicats simulen i dissimulen tot el que poden per tal de situar-se en el lloc adequat per encarar la nova temporada del serial, hem après que encara hi caben més coses al barret de copa alta del prestidigitador d’Amer: també existeix el dret a gestionar el tempo polític dels catalans i aquest és en poder del màgic @KRLS, segons afirmà el portantveu del seu grup parlamentari després de la reunió a Berlín amb els i les diputades de JXC. Diu l’Eduard Pujol que se l’han guanyat. Jo, de la meva part, porca ignorància, em pregunto on i quan se’l va guanyar. Però ho faig en veu baixa, per no molestar.