On va a parar

El procés ja és un serial amb tots els ets i uts en el qual els guionistes van escrivint les giragonses i salts mortals que calen per mantenir el share en el punt màxim de fidelitat i seguiment a les peripècies dels seus protagonistes. En aquest sentit, les diverses situacions agòniques que s’hi han viscut han estat excel·lents per mantenir la tensió narrativa i consegüentment l’interès de l’audiència. El serial ha tingut de tot: amors impossibles, odis siderals, cops baixos i travetes institucionals, declaracions solemnes i gestos de baixa estofa.

Hem viscut moments estel·lars com les assemblees impossibles de la CUP, el pas al costat del messies Mas, l’operació urnes i les bastonades de l’1 d’octubre, la proclamació frustrada i frustrant de la DUI i la desaparició immediata dels seus declarants durant un llarg cap de setmana, la fugida de Puigdemont i la seva posterior captura per la policia alemanya amb l’ajut dels espies espanyols del CNI, les anades i tornades de l’euroordre i les interpretacions contradictòries dels jutges europeus dels seus topalls, les successives investidures fallides de candidats McGuffin fins a arribar al moment digital del nomenament de Quim Torra com a candidat pont fins que, més aviat que tard, pugui restituir-se en el seu despatx el president legítim.

Tot plegat degudament salpebrat de piulades incendiàries i conciliadores segons toqui de com més actors millor, ha acabat configurant una sitcom de Champions que ja és l’enveja de la humanitat. Excepció feta del reality que estan representant l’exhome coet i la panotxa humana a Corea del Nord on hem passat dels insults més procaços a les carícies més suaus entre dos dolents de pel·lícula tan complets com Kim Jong-un i Donald Trump. Sis mesos després d’haver-se iniciat la temporada del 155, semblava impossible estiregassar encara més la tensió narrativa entre els socis dels independentismes i malgrat això, ho han tornat a fer de nou amb una gran assemblea cupaire a Cervera. Que aquest acte s’hagi desenvolupat a la capital de la Segarra, a més d’una picada d’ullet a la nostra història, és una gran notícia per a les nostres comarques. Sens dubte, molt millor que si s’hi hagués rodat un episodi de Juego de tronos. On va a parar!