Kim Il Torra

Les exigències d’un serial d’èxit fa inviable mantenir els tempos polítics tradicionals. Ja ningú no té cent dies de gràcia, enlloc. Els candidats ho saben i fan del compliment del seu programa electoral el més gran dels seus trumfos, fins i tot com és el cas de Torra, quan complir el programa sembla més un mantenella i no enmendalla que no pas un plantejament útil. En qualsevol cas, això és el que hi ha i ningú pot al·legar-ne desconeixement perquè les coses ja fa temps que van així en les societats del coneixement. A Kim Torra li han caigut hòsties de canto per culpa d’unes piulades i d’uns articles que va fer fa temps, quan no podia ni imaginar-se que algun dia seria President de la GC encara que només sigui per aguantar-li el ciri a Puigdemont. Li han dit supremacista, xenòfob, racista i no sé quantes coses més, perquè afortunadament no gasto Twitter ni Facebook i, ja sé que m’està malament dir-ho, però algunes vegades no he pogut evitat estar d’acord amb alguna floreta que li han dedicat, la qual cosa tampoc no m’ha alleugerit l’esperit atribolat que gasto de fa temps. La forma amb què ha demanat excuses després no m’ha ajudat gaire, ja que ha semblat més una manera resignada de treure’s de sobre ràpidament un afer incòmode, que no pas una acció fruit de la reflexió i el capteniment.

Finalment, però, ha nomenat govern i ha donat l’oportunitat que tot aquell conseller que ho volgués i no hagués apostatat abans, fos nomenat de nou, amb la particularitat ressenyable del nou conseller de Treball que, a proposta d’ERC ha anat a raure en un home jove anomenat Chakir El Homrani, nascut a Barcelona i que prové del sindicalisme de la UGT, com la seva empresonada antecessora. Un racista, no ho faria; ara bé, una persona commoguda per la seva responsabilitat, pensant en el país que presideix tampoc nomenaria consellers manifestament incapacitats per exercir el càrrec.

Per tant, molt em temo que la sort del serial, si més no el d’aquesta temporada, passa més pel que puguin acabar dient els jutges alemanys que no pas pel que pugui fer i dir l’honorable Kim. I vés que el procés, amb la seva acreditada capacitat de destrucció massiva, no acabi carregant-se també el procediment de l’euroordre que tant bé havia funcionat fins ara, segons l’esforçada opinió de la Comissió Europea.