Luxe

Superat, amb nota, l’ensurt del ministre de Cultura, el govern Frankenstein continua navegant a favor del corrent de la història i ja s’ha convertit en un oasi de progressisme enmig d’un desert de governs populistes i conservadors europeus, cosa que és, si més no, una glopada d’aire fresc que s’incorpora a una situació política global que tufeja més del compte. Sánchez, a empentes i rodolons, s’esforça a implementar una estratègia de rectificació de les polítiques més conservadores i impresentables del govern del PP, una qüestió que, si passes en un altre moment, seria saludada amb entusiasme per les forces polítiques més progressistes. No és el cas. No espero cap més gest mínimament proactiu de part de l’oposició més enllà del vot d’investidura d’aquelles formacions que el van facilitar i no crec que, des de Cs i des del PP, hi hagi una altra actitud que la d’exagerar les contradiccions entre els posicionaments idealistes i la real politik en totes aquelles situacions sensibles, susceptibles de ser tergiversades.

De moment, la situació catalana ha rebut una dosi de bones paraules que, tot i no ser de llarg allò que voldrien els hiperventilats de l’independentisme, podria anar fent passos en l’única direcció possible que mai no ha estat cap altra que la reforma constitucional. La contrareforma laboral no podrà ser tan potent com caldria per manca de prou suports a les Corts, però qualsevol retoc que s’hi faci serà molt millor que mantenir-la tal com és. La restauració de la sanitat universal no costarà tant i la rebuda triomfal dels viatgers de l’Aquarius ens reconciliarà amb els principis de l’humanisme tan deixats de banda, arran de la crisi dels refugiats. Tot plegat, però, no passa de ser una mera gesticulació bonista, que donarà immediats rendiments d’imatge a curt termini però generarà altres problemes difícils de pair a mitjà i llarg termini. La crisi catalana no es reconduirà sols amb paraules, igual que la retirada de les concertines a la frontera africana no impedirà que l’arribada d’immigrants provoqui noves tensions atiades per la dreta parlamentària que afectaran negativament la vida pública. En fi, que aquest període estival serà molt complicat. Pel que pugui ser, jo ja he pres el primer bany de sol i de sal a Portbou. Un luxe, ja ho sé.