PAS A NIVELL
17-A
Dos dies de tronades i adéu a l’onada de calor i, de pas, a més de la meitat de vacances. És la dictadura del temps, que no s’atura, implacable. Ho sabem de sempre però, en algun moment, ho volem oblidar quan encetem, amb tantes ganes, el període anual de vacances pagades.
Però ara ja està, un cop passat l’equador ja comencem a pensar en el retorn, que se’ns fa costa amunt però que és inevitable i, si m’apuren, necessari. El ritme de l’ociositat no és sostenible ni humanament ni econòmicament clar. Aquí a Portbou, les coses també han baixat d’intensitat, tot i que els senglars han reaparegut en el moment final de la calorada. Com si haguessin volgut sumar-se al final de la canícula tot recordant-nos que la seva existència no seria fugaç i que molt probablement requeriria més aviat que tard de l’actuació humana, ja es veurà en quin sentit, perquè aquí els hiverns acostumen a ser més aviat avorrits i els animals han captat la benevolència del respectable.
En tot cas, aquí no hem tingut la sort ni el glamur de les platges del Maresme que han ofert gratuïtament l’espectacle inesperat de la visita de la tortuga babaua per tal de fer la posta de prop de dos-cents òvuls i la subsegüent i espectacular sortida de l’ou de les cries babaues. Aquí, almenys per a nosaltres, ja només ens queda anar pensant en el que ens espera a la tornada.
Des d’un punt de vista personal afortunadament ens espera molta feina –i que no falti–. Si volen és una feina poc èpica, de formiga, que no fabrica titulars ni piulades a l’altura de la dinàmica del país, però que és, crec, la de la majoria de la seva gent: picar pedra, dia rere dia, estalviar quatre quartos, mirar de conservar la salut i que l’any que ve ho puguem tornar a fer.
Des del punt de vista del país, molt em temo que el que passi el proper dijous afectarà de manera considerable el que pugui esdevenir més endavant. Si els independentismes es captenen i saben posar les víctimes al davant de l’activisme haurem fet el que toca en un país amb quatre dits de front. Si, c l’any passat, converteixen l’homenatge als abatuts en un Cafarnaüm de protestes contra Felip VI, alguns potser es quedaran molt descansats i satisfets però el país haurà fet unes quantes passes enrere, que no seran pas fàcils de recuperar.