Escacs

Divendres passat, després de topar-nos, tot arribant a Girona i fins passat Vic, amb una de les pitjors tempestes que he vist en la meva vida, vam arribar a casa amb les vacances gastades. Ens hem reservat el cap de setmana per anar passant el jet lag, omplir la nevera i treure la pols de sobre els mobles, que sembla mentida que en només quinze dies se’n faci tanta. O sigui que, des d’ahir, que ja estem treballant a ple rendiment.

L’estiu ja no és més que un cúmul de records més aviat plaents, però al cap i a la fi records. I ja se sap que de records no viu ningú, almenys raonablement bé. Tornem a la lluita diària, al dia a dia, a l’arribar a final de mes, amb més pena que glòria, però sense deutes que no ens puguem permetre.

Com que som dels que teníem por, després dels atemptats d’ara fa un any, no ens hem sentit personalment empesos a participar in situ de l’homenatge a les víctimes del 17-A, tot i que, com és natural, hem seguit les notícies dels actes que s’han celebrat a Barcelona, Cambrils i Ripoll i, amb un cert alleujament, hem vist que, tot i que amb més dificultats de les desitjables, s’ha imposat el decòrum i els actes previstos han pogut fer-se amb normalitat. El país ha sortit guanyant, o si volen, no ha perdut res. No és poca cosa. D’aquí a no res, arribarem a la Diada i, molt probablement, abans que vingui l’hivern, el panorama polític s’haurà aclarit en una tardor que s’albira complicada per la causa catalana. Si no ens han enganyat, durant el mes d’octubre s’iniciarà la vista oral del judici per rebel·lia dels polítics catalans encausats.

Molt probablement, tornarem a viure jornades d’alta tensió amb un resultat que ja es veurà, perquè fer pronòstics amb el tema del procés ha quedat absolutament desacreditat per les giragonses i salts mortals als quals s’han avesat els seus protagonistes. L’únic cert, però, és que les partides d’escacs no poden ser eternes. Ni tan sols les que, des de fa mesos, disputen simultàniament Puigdemont i Llarena i Junqueras i Puigdemont. Algun dia, algú haurà de canviar de discurs i de projecte, encara que li caigui a sobre tota la gasòfia de les xarxes socials. Confiem tenir salut per poder-ho veure i per continuar dient-hi la nostra, com cada dimarts, en aquesta columna. Amén.