The good fight

Potser perquè la primera representació del món judicial va arribar-me a través de Perry Mason, la mítica sèrie de TV de primers dels 70, mai més no havia seguit sèries d’aquest subgènere, tot i que posteriorment n’hi ha hagut de gran èxit com ara Ally McBeal i d’altres. Res no podia comparar-se amb l’habilitat de Raymond Burr a l’hora de descobrir el veritable culpable del crim i tot em semblava una mica forçat i reiteratiu. Més tard, quan per qüestions professionals vaig conèixer la versió judicial espanyola, si més no, en la seva vessant social, em va decebre la seva pobra posada en escena i els seus rituals mancats d’estètica, comparats amb el format televisiu americà.

Però ha estat encetar aquest spin off de The Good Wife del matrimoni King i no poder parar, una cosa que havia sentit explicar a altra gent però que mai no m’havia passat. La sèrie explica les vicissituds d’un bufet d’advocats afroamericà de Chicago especialitzat a pledejar contra l’administració en casos de brutalitat policial, i tot el que això comporta en l’arribada al poder del president Trump. Afronten casos de discriminació racial, sexual i política en el món de la postveritat i de l’incomparable poder de les xarxes socials, conjugant-hi les contradiccions personals i corporatives que tan sovint ens acompanyen a tots en la complexa realitat que ens ha tocat viure. Ras i curt, en el món de Perry Mason teníem molt clar qui eren els bons i els dolents, el que no és tan fàcil d’escatir en la segona dècada del segle XXI, ni a Chicago ni enlloc. El bufet Reddick, Boseman and Lockhart té les seves arrels en les lluites pels drets civils dels afroamericans dels anys 60

, per la qual cosa m’agrada traduir el seu títol com “la bona causa” i com aquesta que era tan clara en els seus inicis va transformant-se en la selva de l’actualitat. Mentre, a casa nostra, la política encara la batalla de Barcelona com la gran causa política dels propers mesos, assistim amb una certa indiferència al desembarcament a Europa de Steve Bannon, l’ideòleg del trumpisme, per trobar la fórmula que permeti encarar al neofeixisme les properes eleccions europees amb possibilitats d’èxit. Si, per un moment, aixequéssim la vista del nostre melic, potser ens adonaríem que aquesta és la mare de totes les batalles a venir.