Vagues

Si han llegit altres passos a nivell ja sabran que he trobat incomprensible, des d’un punt de vista polític, que els independentismes hagin lligat la situació dels presos a l’aprovació dels PGE. No només perquè són coses que van per camins completament separats, sinó perquè condicionen l’incert destí d’unes poques persones al malestar real de milions de catalans, molts dels quals també han donat suport entusiasta al procés. Això, després que la tardor calenta que vaticinava el president vicari no hagi tingut la temperatura que requeria l’estratègia de la confrontació a la qual s’han abonat els patriotes catalans. Més aviat al contrari. La setmana passada vam veure que, donat que això de la independència va per llarg, molts dels seus supporters han decidit que ja és hora de recuperar allò que la crisi s’endugué. Metges, bombers i mestres han dit que ja n’hi ha prou d’aguantar sobre les seves espatlles el pes de les retallades business friendly, oblidades sota la flassada indepe. Durant més de mitja setmana, el govern no ha sabut què dir ni què fer, mentre assistia astorat a l’enfrontament dels Mossos amb els manifestants a la porta del Parlament. El primer a parlar va ser el Sr. Pujol, portaveu del grup parlamentari de Junts per Cat, que va provar de sortir-se’n relativitzant les llistes d’espera de la sanitat catalana al comparar-les amb la imminència de l’adveniment de la República. Tot un clàssic del processisme que, aquest cop, insospitadament, no ha funcionat. Després, el vicepresident Aragonès va afirmar que el govern Sánchez, pobret!, els feia xantatge, però tampoc va colar. Finalment, el president Torra, coincidint amb l’anunci de l’acord amb els metges de la sanitat pública, va reconèixer la legitimitat, la justícia i l’oportunitat de les mobilitzacions dels funcionaris i que, per això, havia donat instruccions als seus subordinats per tal de satisfer les seves demandes. Donat l’estat financer de la GC, ningú sabia com s’ho farien sense aprovar els PGE. Dissabte, per fi, vam descobrir-ho. Amb la publicació d’una foto de grup dels presoners a tots els mitjans, vam assabentar-nos que havien decidit contraprogramar les vagues laborals fent una jugada mestra. És a dir, ja que no tenim quartos ni ganes de negociar-ne, tapem les vagues dels impacients amb la vaga de fam dels herois. Sens dubte, una gran pensada!