Drama

No tinc Twitter ni Facebook i cada cop em costa més atendre les constants alarmes dels grups de whatsapp dels quals formo part. Ni tan sols hi sé veure la utilitat com a mitjà d’informació àgil i ràpid, amb què alguns dels seus seguidors menys entusiastes justifiquen la seva adhesió a aquests mitjans alternatius. Tinc l’antic hàbit d’informar-me a través d’uns pocs mitjans escrits tradicionals i, en particular, de columnistes de referència als quals atorgo prou credibilitat i autoritat com per seguir-los regularment, ja siguin de SEGRE, La Vanguardia, El País o El Periódico. No escolto gaire la ràdio, donat que no m’agrada l’ús dels auriculars mentre camino o viatjo en transport públic per anar a treballar i vaig deixar de seguir TV3 perquè en el seu moment no vaig poder suportar el pes del seu rol de propagandista acèrrim dels independentismes. De manera que em vaig passar, amb armes i bagatges, a 8TV, el programa estrella del qual liderava l’ínclit Josep Cuní i, més tard, Pol Marsà fins que el Comte va decidir que no li sortien els números i va deixar el canal sense informatius. Tot seguit, vaig canviar a l’informatiu vespre de Cuatro, perquè, tot i que el seu estil i ritme eren més radiofònics que televisius, no era pesat de digerir i d’una durada reduïda que em facilitava el traspàs posterior i sense dolor cap a una programació més lleugera i relaxada, sense cap altra pretensió que la d’entretenir al personal. Entremig de blocs publicitaris interminables m’he fet addicte a programes tan absurds com Ven a cenar conmigo, Bienvenidos a mi hotel o First Dates. Ja sé que no ho hauria de dir, que les addicions vergonyants millor viure-les en la intimitat perquè així ho semblen menys, però jo no ho he sabut fer mai i el pas dels anys m’ha fet menys pudorós amb els pecats solitaris. Ara, però, els directius de Mediaset han decidit suprimir per primer cop a la història els informatius d’una cadena generalista a l’estat espanyol i a partir del mes de febrer em quedaré orfe en ple prime time televisiu. Descartades d’entrada TVE, Telecinco i Antena 3 per aversió personal, només em queda tornar a la nostra amb l’amor propi entre les cames o apuntar-me al sensacionalisme de la Sexta i cap de les dues alternatives em plau. Vaja, un drama.