Pagesos i burgesos

Divendres al matí. Sento amb estupor que Sánchez ha decidit finalment convocar eleccions. No li queda una altra després d’una setmana horrible, les conseqüències de la qual pot ser que durin anys. No me’n sé avenir que els demòcrates haguem llençat per l’aigüera les possibilitats d’aturar l’onada trifàl·lica que ens ve a sobre. Estic decebut, però el sol d’aquest febrer esplèndid em repta a sortir de l’oficina. Baixo les escales amb la cigarreta a la boca, tot preguntant-me retòricament com Vargas Llosa: “¿Cuándo se jodió el Perú?” Immediatament el foragito. Darrerament, per mi, el peruà escriu molt millor del que pensa i actua. Arribo a la porta de l’estació, i de la passarel·la dels ferroviaris sorgeix un àngel, del qual no diré el nom, carregat de llibres. L’aturo i m’ofereix un exemplar que, més que un llibre, és la clau per resoldre el meu dilema. Es tracta d’Els Girona. La gran burgesia catalana del segle XIX, la tesi doctoral de Lluïsa Pla i Toldrà. Una joia. Només em cal anar a la introducció per confirmar-ho. Diu, per justificar la seva obra: “En la crisi global que vivim, els països de l’Europa mediterrània pateixen els pitjors símptomes de la recessió econòmica. Ens calen polítiques adequades, alternatives urgents i canvis que afavoreixin la recuperació econòmica i la dinamització social. Aprendre del passat és un assumpte complex, però necessari perquè la història condiciona la conducta de les persones. Per decidir on anem, necessitem saber com hem arribat on som.” Immediatament, m’ha vingut al cap el llibre d’Oriol Junqueras Manel Girona. El banc de Barcelona i el Canal d’Urgell. Pagesos i Burgesos en l’articulació del territori, que és on vaig aprendre que els Girona de Tàrrega van ser precursors del Canal d’Urgell, de la línia de ferrocarril Lleida-Barcelona per Manresa i del Castell del Remei abans de convertir-se en la família més influent de casa nostra. I en aquest punt m’han interpel·lat unes incògnites: on són i què opinen en l’actualitat els patricis lleidatans que el 15 de desembre del 2007 van signar el Compromís per Lleida a Tàrrega? No és hora d’arromangar-se i de reprendre el camí iniciat fa, nogensmenys!, que 12 anys? Ningú voldrà sortir de la seva zona de confort? On són els Manel Girona del segle XXI? Lleida els necessita. Ho saben, no?