Paradoxes

Una gernació catalana va ocupar dissabte passat el centre de Madrid en mostra de solidaritat cap als presos catalans i de repulsa pel que consideren un judici polític i sense garanties democràtiques. Ho van fer, com d’habitud, cívicament i sense incidents de cap mena. Paradoxalment, el mateix estat autoritari que engarjola els líders independentistes permet i protegeix el dret de manifestació dels seus seguidors al rovell de l’ou dels seus centres de poder, la capital del Regne. Una altra de les contradiccions amb què hem après a conviure darrerament.

Ara bé, per contradicció, la que ens ha servit l’exmajor dels Mossos en la seva declaració davant del TS. L’home que va pujar als altars de l’independentisme arran de les rodes de premsa provocades pels atemptats del 17-A a Barcelona, amb l’aplom habitual i amb gran solvència escènica, ha explicat que la policia catalana tenia un pla per detenir el president de la Generalitat i els seus consellers immediatament després de la DUI i que, si no ho van fer, va ser perquè ni la Fiscalia ni els jutges els ho van ordenar, segurament per desconfiança, ja que llavors tot apuntava que el cos era la punta de llança del procés independentista en marxa.

Trapero, sigui per estratègia de defensa en la causa que es veurà a l’Audiència Nacional, per dignitat corporativa o per ambdues coses, ha afirmat que la irresponsabilitat del conseller Forn i dels dirigents polítics independentistes va col·locar la policia catalana i ell mateix en la delicada situació actual, i no serà perquè no els advertissin del disbarat que estaven cometent i amb el qual la policia ni podia ni volia col·laborar.

Hi ha gent que no s’ho creu. Sobretot, aquella que pensa que l’actuació dels Mossos l’1-O va ser manifestament millorable, per acte seguit criticar el que van fer la Guàrdia Civil i la Policia Nacional davant dels col·legis electorals. Atenent les ordres verbals de la jutge del TSJC que actuessin amb paciència, contenció i garantint tothora la pau social, sembla que els Mossos van actuar més adequadament del que podia semblar, llavors. Sens dubte, molt millor que els homes comandats per De los Cobos, amb un nefast resultat que ja s’ha vist arreu. La pregunta ucrònica, però, és què hauria passat si ho haguessin fet. Paradoxes d’un procés endimoniat.