Retratats

No se vostès, però, jo, a l’episodi dels llaços grocs en els edificis públics, no li’n sé veure el sentit. Molts diran, normal ets dels altres, dels del 155. Però fent un esforç sincer d’empatia tampoc no sóc capaç de veure la utilitat d’entrar en batalles menors pels demòcrates i patriotes de pedra picada, per no dir pels presos. Podria afirmar-se que es tracta de mantenir la moral dels propis i per cohesionar-los encara més, però això em sembla tan pueril que no m’ho puc creure i, pel que s’ha vist, tampoc agrada als sectors més abrandats de l’independentisme. En canvi, als del costat fosc, els continua proporcionant munició per la batalla en contra nostra. Definitivament, com pitjor, millor, és l’únic missatge que s’envia des de Waterloo. Però això només s’aguanta des d’allí. Aquí, els problemes del dia a dia són uns altres i la polarització i el hooliganisme que promou la política fake no fa més que agreujar-los. Què més ens cal per reconèixer que el problema dels independentismes han estat, i encara són, la lluita descarnada pel poder entre convergents i republicans i les presses atiades per la radicalitat infantil de les CUP i dels CDR i que tot plegat ens ha dut a la paràlisi i al desgovern del país durant massa temps. Suposo que, bàsicament, la sentència. Una sentència que no serà absolutòria però que tampoc no condemnarà per rebel·lia i que ens col·locarà inevitablement davant d’una altra contesa electoral catalana, més aviat que tard. Per què fa el que fa, doncs, el president vicari? No se m’acut res més que per trobar una sortida digna a la seva situació personal: la inhabilitació. L’activista abrandat i bocamoll necessita passar a la història com l’home que no es va arrugar davant les exigències de l’estat de dret espanyol. La conversa de Torra amb el CDR de Sabadell ho posa de manifest. Quan li diuen que si no es veu capaç de fer el que s’ha de fer que s’aparti i ell només sap contestar que com a president de la Generalitat, acusat de desobediència per la JEC, creu que es mereix un respecte. Comencem a ser al cap del carrer. Aquest cicle electoral que ara s’inicia plantejarà la necessitat indefugible de noves aliances per evitar mals majors en tots els àmbits d’elecció. A l’hora de la veritat, tots quedarem retratats, que diria en Pedrerol. Quin greu.