Poder

Els quinze dies posteriors a les eleccions són estranys. Has de pair els resultats, prendre decisions personals i col·lectives, aguantar sense immutar-te els revengistes que busquen posar el seu dit a la teva nafra i esperar, sobretot, esperar que el temps aclareixi la situació i posi tots els contendents a lloc. No, no són dies fàcils. Hi ha qui et felicita sincerament i qui lamenta que la teva llista no hagi tret millors resultats, malgrat que no hagi fet l’únic imprescindible per garantir aquesta millora: votar.

Són dies complicats, perquè, sovint, quan creies que ja havies fet la digestió, et sorprens preguntant-te per enèsima vegada sobre aquell assumpte del qual no vas saber veure’n la importància o d’aquell altre tema que vas callar per prudència o temor. És un mortificar-se inútil perquè el passat és, per definició, inamovible. En tot cas, toca centrar-se en el present per preparar el futur, tot i que això no depèn només de tu, sinó dels altres actors implicats, amb els seus interessos i dimonis particulars condicionant-los.

Per sort, dissabte vinent, en començarem a veure l’entrellat. A Lleida, sabrem quants suports té el govern del canvi honest i si els comuns subordinen la seva ideologia a la possibilitat de canvi a la Paeria, al donar suport a un govern en què el món abans convergent i ara puigdemontista hi tindrà un pes decisiu i si això contradiu el que facin els seus homònims barcelonins. Sabrem, també, si les esquerres conserven el govern de Madrid o si, del contrari, les dretes superen els seus prejudicis i conformen un govern amb Vox, i si Sánchez sacrifica el seu partit a Navarra a canvi de consolidar la seva investidura com a president del govern, sense que li calguin els vots independentistes.

Ara ens semblen escaramusses poc elegants, però, per molt que ens ho sembli, són imprescindibles per satisfer la voluntat de poder de tots els contendents. Quan es tracta de repartir-se’l, ningú no vol ser exclòs i fa mans i mànigues per no quedar fora. Faríem bé de reconèixer-ho i de no dramatitzar-ho més del compte. Ens presentem a les eleccions per arribar a aquest moment en les millors condicions. Votem per obtenir el millor tros de pastís d’aquest poder. Per molt que ens amaguem darrere d’ideologies i discursos ben travats, només es tracta de poder, d’una lluita despietada per obtenir-lo.