Guanyar

Al saló de plens de la Paeria, dissabte passat, vam viure un dia que molts analistes han qualificat d’històric, ja que per segona vegada en quaranta anys s’escollia un alcalde que no s’havia presentat a les llistes del PSC i per primer cop des de l’any 1936 se’n triava un que ho havia fet per ERC. Efectivament, sembla que als analistes aquest cop no els calia exagerar, perquè la diada s’ho valia. També era la data del debut per a 16 dels 27 regidors, cosa que indica un grau de renovació molt important al consistori, tot i que potser d’entrada va alentir el desenvolupament de la sessió perquè calia controlar moltes emocions a més de micròfons i altres estris. Durant més de dues hores vam sentir com cadascuna de les sis formacions intentaven delimitar les regles del joc que jugaran conjuntament els propers quatre anys, malgrat que en el moment de fer-ho, com és natural, sentien el pes mort del passat més recent sobre les seves espatlles. El desenvolupament de la sessió va ser educat i correcte, emmarcat en el que s’anomena cortesia institucional. Si alguna cosa ens podíem haver estalviat van ser els crits, expressions i gesticulacions d’una part del públic present però podia haver estat molt pitjor i tret que van impedir a altres persones veure i escoltar el que deien les formacions polítiques adverses, res a dir.

Confio que, més aviat que tard, puguem situar-nos en el present per encarar el futur i deixar el passat per als historiadors, que és una manera de dir que cal mirar endavant d’una vegada per totes. Crec que els guanyadors farien bé d’impulsar-ho. Per fer-ho em sembla que no només haurien de presentar projectes, idees i reconeixement cap als seus votants i seguidors. Si com ha dit, Pueyo, vol ser l’alcalde de tots ha de tenir algun gest de reconeixement cap als perdedors. La reproducció insistent de la cançó del 155 i de l’1 d’octubre els ha dut fins aquí, però si no volen repetir l’èxit del 27-O, cal que tinguin iniciatives en altres àmbits ciutadans i polítics al més aviat possible.

A la vida, tan important és saber guanyar com saber perdre. Crec que ara ningú podrà dir que el PSC no ha sabut perdre. A ERC en particular, però també a la resta de formacions que li donaran suport en el govern, també els toca demostrar que saben guanyar.