Xarxes

Que les xarxes socials són un esport de risc ho sabíem de fa temps, en particular aquelles persones que sense ser-ne membres actius de tant en tant rebem sense venir a tomb les seves peculiars “carícies”. En canvi els trols semblaven tenir immunitat quan no impunitat i podien afirmar el que els vingués de gust sense patir per les conseqüències: la llibertat d’opinió ho emparava tot, sobretot els insults més miserables i els comentaris més roïns.

Però si fem cas a l’article publicat pel nostre compatriota Javier Ricou a La Vanguardia dissabte passat, les coses podrien estar canviant. Una enquesta realitzada entre gairebé 800 empreses espanyoles per Infojobs revela que en un 22% aquestes firmes han descartat candidats, que en principi els agradaven, per a cobrir una vacant després de revisar la seva activitat a les xarxes socials.

L’estudi constata que la meitat de les empreses consultades confessa revisar sempre les xarxes dels candidats abans de tancar una contractació. Missatges en els quals es falta al respecte altres usuaris, la publicació d’opinions radicals sobre religió, temes racials o d’orientació sexual deixen molts aspirants sense el lloc de treball. Així com posicions polítiques molt marcades o comentaris negatius d’aquesta persona sobre antics companys de treball, excaps o empreses en què ha treballat.

Tot plegat ve a tomb perquè aquests dies hem vist com regidors de govern de la Paeria difonien a dojo comentaris fake respecte de com paguen els cafès els regidors i regidores de l’anterior govern o com el mateix alcalde parlava de guineus referint-se als seus adversaris polítics, suposo que perseguint la complicitat i els likes d’una munió de seguidors i admiradors virtuals. Francament, em sembla un negoci pèssim i una mala pràctica que no condueix a res més que haver-se’n de penedir més aviat que tard, perquè quan hi intervenim pensem en les persones que ens coneixen i que, per tant, sabran contextualitzar-nos i interpretar-nos adequadament. Però, l’efecte pot ser totalment el contrari per als que ens coneixen poc o gens. I tot i que ja fa temps que convivim amb les xarxes, massa sovint som poc conscients del perill que contenen. I és que com diu el titular del mateix article de callar a les xarxes no se’n sap mai prou. I en política encara menys.