SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Com ha estat habitual en altres jornades de mobilització independentista, la convocatòria del Consell per la República a Perpinyà de dissabte passat va ser un èxit espectacular que no es pot discutir ni negligir. Ja fossin 110.000 o 200.000 les persones aplegades al centre del món dalinià, ningú podrà discutir que són moltíssimes. No puc pas dir que m’hagi sorprès. Tampoc ho ha fet que el President legítim no s’hagi referit ni tangencialment a la taula de diàleg entre governs que s’ha posat recentment en marxa perquè ja sabíem que no li havia plagut mai. Que l’única referència a aquest espai de diàleg l’hagi feta de manera crítica la consellera Ponsatí tampoc és precisament nou, ja que ella s’ha caracteritzat sempre per parlar clar des d’una posició radical, fins i tot quan qualifica les jugades de farol pròpies. Ni tan sols la xiulada amb què va ser rebuda la intervenció de Junqueras podia ser titllada d’inesperada perquè tothom sabia que la guerra soterrada entre ERC i els karlins està mutant cap a guerra oberta i total davant de la inexorable contesa electoral que s’atansa a ritme creixent. Ni la crida a la lluita final contra l’estat, que sembla ser el missatge clau que volien traslladar-nos els eurodiputats, ni el desplegament de mitjans amb què TV3 ha tornat a publicitar i enaltir l’aplec a la Catalunya Nord són nous. Tot sona a déjà vu, a dia de la marmota autoexaltant i autoparòdic. Ara bé, que tot això hagi passat enmig de la pitjor crisi de pànic víric a nivell global, la qual ha ocasionat que molts països arreu del món i França en particular plantegin suspendre esdeveniments firals, comercials i esportius que comportin aglomeracions humanes molt més modestes que la peregrinació de Perpinyà, a mi em deixa del tot admirat. Ja no és com diuen Puigdemont i els seus seguidors, que no els fa por l’actuació dels jutges, ni la de la policia ni les conseqüències econòmiques derivades del discurs de confrontació independentista. Són les úniques persones que conec que passen de la pandèmia del Covid-19 anunciada per l’OMS, i això, què volen que els digui, són paraules majors. Aquest pit i collons davant del risc de contagi del coronavirus em sembla definitiu. Mentre tot el món s’arronsa de por, els karlins i karlines catalans han fet una demostració de valor acollonant.

tracking