Carn de canó

En condicions normals, que després de sis setmanes de dur confinament per a tota la població se’n relaxin lleugerament les condicions per als menors de catorze anys hauria d’haver-nos sonat a música celestial. Al cap i a la fi, no deixa de ser un senyal positiu, un signe d’esperança, un miserable clau roent al qual agafar-nos, si volen. Però vet aquí que del que s’ha parlat durant tota la setmana és de les cent mil maneres que hi ha de fer-ho més difícil del que ja és. Anunciar la mesura i formar-se un mercat de Calaf ha estat automàtic. A hores d’ara, el cafarnaüm de propostes i contrapropostes és tan considerable, que tenim el risc cert que la gent s’acabi de desorientar del tot, si és que ja no ho estem. Per això, sentir Trump recomanant la ingesta de desinfectant o l’aplicació de calor de manera inversemblant al cos dels malalts no fa gràcia, més aviat provoca vergonya aliena, o que la consellera Budó afirmi que amb la república catalana hi hauria hagut menys morts per Covid-19 ofèn molta gent innecessàriament, i que el president de la Cambra de Comerç de Barcelona es permeti assimilar Espanya a una fàbrica d’atur i a una gegantina morgue espanta. I ho fa en tots els casos, perquè aquells que parlen tan irresponsablement no és que ho facin des del coneixement i la ciència, no. Si de cas, ho fan des de la mesquinesa i des de la pitjor de les ignoràncies, pretenent servir, no al bé general al qual estarien obligats, sinó que parlen per no estar callats en aquests moments en què la gent presta per necessitat més atenció que mai. Certament, tot aquest soroll no ajuda a res. A aquestes alçades de la partida l’única cosa segura és que anem a cegues, que ningú no sap a ciència certa com es comporta el virus i com hem de comportar-nos nosaltres per evitar-lo, més enllà de la distància de seguretat i de les flamants mascaretes, però que tothom parla, com si tingués línia directa amb Nostresenyor sobre el què i el com s’han de fer les coses. M’agradaria veure les coses d’una altra manera i projectar des d’aquesta finestra un optimisme racional i confiat en les nostres forces com a humans, però la racionalitat mai no havia estat en hores tan baixes en aquest planeta. Si seguim així, em sap greu dir-ho, però som carn de canó.