L'art de perdre

Una de les poques lliçons que t’ensenya l’edat és que cal aprendre a racionalitzar les pèrdues i renúncies que inevitablement van produint-se amb el pas del temps. Lògicament les més importants i més difícils de gestionar són les que depenen exclusivament d’un mateix, però moltes vegades les que afecten, voluntàriament o sobrevinguda, altres persones del teu entorn són tant o més doloroses que les pròpies. Divendres passat vam rebre amb resignació i tristesa la notícia del decés del col·lega i amic Pep Mòdol, que malgrat saber l’abast de la malaltia que el collava, mai no va manifestar cap símptoma de debilitat o desesperança ni en els seus escrits ni en les converses en què ens embolicàvem cada cop que ens trobàvem inesperadament pel carrer, a tocar sempre de la plaça de Sant Joan. En Pep i jo discrepàvem bastant en termes polítics en els darrers temps, però mai no vaig sentir manca de respecte cap a les meves posicions ni cap falta de rigor en les seves. De fet, crec que perdre’l en aquests moments de tremenda dificultat social i política no ens anirà gens bé als que l’hem sobreviscut. Però al final viure no és cap altra cosa que entomar els secrets de l’art de perdre. Aquest cap de setmana al grup municipal socialista també hem perdut una peça clau, la Cañi, que com que porta de cognom Alcalde, és i serà l’única que tindrà dret a emprar aquest títol vitalíciament. Se n’ha anat a volar per altres contrades professionals.

Em dol molt perquè amb la seva marxa no només perdem una gran professional, sinó que en el meu cas perdo una confident i amiga a qui em recolzava cada cop que em sentia depre, que és més sovint del que voldria, i amb qui em petava de riure per qualsevol niciesa. Però aquest dolor es cura ràpid quan penso que a la seva edat el que s’ha de fer és buscar el teu propi espai, sentir-te a gust amb el que fas perquè el que veus al mirall t’agradi o, si més no, no t’avergonyeixi. La Cañi ens ho ha donat, professionalment, tot fins al darrer moment i no es mereix altra cosa que el millor, tant a la vida personal com a la professional, i n’estic segur que ho aconseguirà. Si tingués tan clar el resultat del sorteig de la grossa, sens dubte, em faria milionari.