Dilemes

Què volen que els digui, per molt que el servei de meteorologia ho hagués anunciat repetidament, no m’esperava un final tan abrupte de l’estiu. Hem hagut de buscar com a desesperats pantalons llargs i roba més càlida de la que portàvem fins ahir mateix i que tanta nosa ens feia. Tornem a ser a Portbou. No, no tornem a fer vacances, no s’espantin. Hi hem hagut d’anar per resoldre un assumpte amb la companyia telefònica, que com ja saben és com treure’s un queixal, sense anestèsia. Dos mesos després de la incidència i moltes trucades als serveis tècnics d’aquelles interminables, sembla que ho hem solucionat. Ja tornem a estar connectats al món. Ara ja estem al dia de la pandèmia i que Messi ha decidit marxar del Barça. Tot i que des d’aquesta columna ens hi havíem pronunciat a favor, la veritat és que mai no ens hauríem imaginat que es plantegés en aquests termes tan poc respectuosos amb la història compartida entre club, jugador i seguidors. No sé per què, però per una vegada pensava que club i estrella podrien separar-se d’una manera adulta, amistosa i civilitzada. Però ja se sap que els divorcis els carrega el diable, sobretot quan la història amorosa ha estat tan intensa i llarga en el temps. Finalment, sembla que el crac n’està tan fart, que només pensa en el seu benefici per sobre dels del club. Pinten bastos i no crec que les darreres giragonses de Bartomeu vagin en la direcció de resoldre el problema sinó, en tot cas, en la de treure’s de sobre la responsabilitat de l’escapada. Però vaja, la tristesa que traspuen les meves paraules, ja ho deuen haver notat, no prové de la situació del crac blaugrana sinó de l’estat de la meva agenda telefònica. Per causes que ja he explicat, he hagut de revisar els contactes del mòbil i he descobert amb horror que, sense saber-ho, en conservo els d’una dotzena de persones que ja han traspassat. Descobrir-ho m’ha trasbalsat i posat de mal humor. Amb totes aquestes persones en algun moment de la nostra vida hem compartit vivències, emocions, preocupacions, i amb totes hem tingut un vincle del qual ara només em queda el rastre del seu número de telèfon. Durant tot el cap de setmana no he estat capaç de decidir si esborrar-los definitivament de l’aparell (i de la meva vida) o no. El mateix i absurd dilema que tinc amb Messi.