Res de bo

No anem bé. Fa molt de temps que no n’anem i suposo que tothom se n’adona, però no som capaços de dir-ho, de dir-nos-ho. No fos cas que ens autoassenyaléssim com a tebis o traïdors. Preferim simular que tot va com hauria d’anar, perquè els costos de la veritat ens semblen inassumibles. Molt bé, Messi es queda, però ho fa per força, perquè cap equip gosa assumir el risc d’una operació inamistosa i el club que sap que ara era un bon moment per a un divorci de mutu acord és incapaç d’assumir-lo pel que diran, pel que dirà la posteritat del president que va vendre’s el crac. Una cosa semblant a la que li va passar a Puigdemont l’octubre del 2017. O almenys així ho afirma en el seu darrer llibre, M’explico. De la investidura a l’exili (Editorial La Campana), en què no és la novetat del que s’explica el que trasbalsa, sinó la cruesa i la misèria adjuntes al que va passar en aquells dies històrics en què el món ens mirava. Puigdemont sabia aquells dies d’octubre que el millor per al país era convocar eleccions, però va estimar-se més fer allò que el salvava a ell de les crítiques i els insults a les xarxes socials. I així ens va. Ara tenim un president que no toca vores (i que no ho dissimula, perquè des de Waterloo van posar-lo justament per això) i una guerra civil d’imprevisibles conseqüències entre les diverses faccions de l’independentisme. Si no fos per la quantitat de vegades que el procés semblava en fase terminal i ha reviscolat sorprenentment, diria que això ja no s’aguanta per enlloc, però no ho diré per si de cas algú es treu un altre conill del barret de copa a darrera hora. Però vaja, l’espai indepe comença a semblar una mena de guirigall permanent i insofrible en què l’únic que s’entén al bell mig de l’estrèpit són les acusacions creuades de traïdoria entre tots els seus membres.

Reitero, el moment que Barça i Messi se separessin era aquest. El jugador, d’una manera millorable en les formes, ho ha entès. El president i la junta del Barça ho comparteixen però no volen passar com els que ho van perpetrar. El jugador diu que ho donarà tot com si no hagués passat res, però tant un com els altres s’han comportat amb tanta immaduresa que és difícil esperar-ne res de bo en el futur. D’entre els diferents independentismes, tampoc.