Rutines

Soc home de rutines. Abans, de jove, no me n’adonava, però a mesura que han passat els anys ho he descobert a cops d’evidència. Em llevo i vaig a dormir cada dia a la mateixa hora i entremig faig aproximadament les mateixes coses cada dia, si més no, aquelles que només depenen de la meva voluntat. Les que no, com és natural, me les he d’empassar tal com ragen i, és clar, n’hi ha que venen de través. Però si de mi depèn els asseguro que canviaré el pas. De fet, malgrat el benestar que em provoca fer les coses d’esma, hi havia dies que em preocupava si no seria un símptoma més de la decadència propiciada pel pas del temps, una forma de conservadorisme moral que, de mica en mica i per instint de supervivència, va instal·lant-se en les neurones reescalfades del meu pobre cervell. Però les preguntes retòriques sovint no precisen resposta. El vol d’una mosca o el dring-dring del WhatsApp fan que ens n’oblidem fins que alguna cosa no ens torna a sortir bé i ens enervem i tornem a preguntar-nos els perquès. Llavors no falta qui des de l’afecte et recomana fer modificacions a la teva vida. Et diu que has de canviar d’hàbits, que en vint-i-un dies s’assoleix, a condició que vulguis, que de fet per canviar-los l’únic imprescindible és la voluntat, la pròpia.

Com la majoria de la gent, tampoc no destaco per tenir una gran força de voluntat, més aviat al contrari. Els petits canvis em costen tant d’activar i consolidar que amb el temps, sense saber ben bé com, acaben arrelant al més profund del meu jo, i quan les arrels són tan fondes ja m’explicaran com poden arrencar-se sense dolor ni seqüeles. Segurament per això no tinc una vida personal fascinant sinó més aviat normaleta, tirant a avorrida, la qual de tant en tant em conduïa fins fa res sense jo saber-ho a algunes menjades de coco un pèl patètiques.

Afortunadament, la moda de la publicitat amb missatge m’ha resolt en menys d’un minut aquest dilema hamletià que em torturava. En un espot publicitari de cervesa amb llimonada, l’actor Isak Férriz sembla estar parlant amb mi quan diu que qui va dir que cal escapar de les rutines no és que s’equivoqués de frase, és que va equivocar-se de rutines. I de moment, amb això i altres coses que ara no venen al cas, vaig fent.