Sopes d'all

Passar tres nits a l’Arnau, encara que sigui d’acompanyant d’un familiar malalt, facilita la reflexió. Fer-ho en plena pandèmia, encara l’esperona més. Ves que els he d’explicar que no sàpiguen! Si tothom un dia o altre hi acaba anant a raure, amb més o menys mal. A casa nostra ens va tocar passar el tràngol la setmana passada per culpa d’una caiguda accidental de la iaia que li ha provocat una fractura de pelvis a la provecta edat de noranta-tres anys que el destí ha volgut que complís en l’habitació 419 de l’hospital. Ja sé que a alguns els sonarà a xerrameca políticament correcta, però els asseguro que no és el cas. En aquests moments d’incertesa i dolor és quan t’adones de la importància de tenir un servei de salut com el que tenim a casa nostra i de la importància de preservar-lo i millorar-lo des d’un punt de vista sistèmic i pressupostari perquè des del vessant humà no cal. Dono fe que la gent de trauma, tant la d’urgències com la de planta, ens ha atès immillorablement bé. Avui la iaia ja és a l’habitació de la seva residència amb la cama dreta immobilitzada, amb la moral una mica baixa, sí, però amb les seves ganes de viure intactes i això impressiona en els temps que corren.

Els havia dit, però, que les nits de l’Arnau animen a la reflexió i ja he gastat la meitat de la columna i no els he dit sobre què. No aprofundiré en temes personals per no cansar-los. Ja saben que hi tinc tirada. Parlaré de les eleccions americanes i dels missatges d’un i altre candidat. Bé, dels del Trump, no, perquè són autodestructius. Parlaré del que ha dit Biden, que em sembla més útil i profitós, tant personalment com col·lectiva: “Paciència, nois!” Cal recuperar el concepte en aquesta societat tan accelerada en què vivim. Tot ho tenim tan instantàniament que qualsevol petit retard ens enerva estúpidament. No cal tenir-ho tot al moment i, fins i tot, ni tan sols convé. I l’altra, la frase que li deia sempre el seu avi i que ell escriu en totes les seves dedicatòries: “Mantingues la fe!”, o segons la meva interpretació, mantingues la il·lusió a l’hora de fer les coses i la confiança en la condició humana que, malgrat tot, encara té l’afany de fer-les comme il faut. Ja ho veuen, tres nits a l’Arnau fan que unes modestes sopes d’all semblin una novetat culinària extraordinària.