NANSA

Potser perquè he hagut de passar-me un altre cap de setmana a l’Arnau que pensava –ja em perdonaran– dedicar aquesta columna a valorar la recent aprovació al Congrés dels Diputats de la llei de l’Eutanàsia, certament un avenç notabilíssim cap a la dignificació de la vida humana, que tant de bo s’hagués aprovat abans i amb el suport de totes les formacions polítiques del Congrés. Lamentablement, la dreta política i religiosa del nostre país no ha desaprofitat l’ocasió de tornar a mostrar la seva cara més reaccionària i insensible a la realitat i a les seves exigències. Si per ells fos, encara no estaria regulat el divorci ni l’avortament en la nostra legislació i ni molt menys el matrimoni entre persones del mateix sexe. Que després en facin ús personal tan intensiu com la resta no els genera penediments ni mala consciència. La realitat no els ha d’espatllar els seus irats i polaritzadors plantejaments polítics, bàsicament perquè viuen de la crispació i dels relats apocalíptics. No sé vostès, però jo ho trobo trist i miserable. Em sembla que a aquestes alçades de la història de la humanitat tothom hauria de ser més empàtic amb el patiment dels altres, sobretot quan aquest patiment no és ni de bon tros inevitable, que també n’hi ha. Però mirin, ha estat llegir que la mateixa GC que fa uns anys va construir-nos un aeroport que ningú no demanava i que ens costa un ull de la cara cada any en manteniments i del que en sentim parlar no precisament pels avions que s’hi enlairen sinó pels que hi aparquen pel seu desballestament, vol convertir-lo ara en seu aeroespacial que no m’he pogut estar de somriure sorneguerament. Ja sé que el Conseller Puigneró ha desqualificat els escèptics i els que pensem que Lleida no reuneix les condicions per a esdevenir el Cap Canaveral de la NASA, dient que som homes de poca fe però, mirin, quan un ha de passar recurrentment hores a l’hospital fent companyia a parents i amics, fer volar coloms no és precisament el que li és més útil. Si a sobre et parlen de la NANSA, és fàcil que el teu cap se’n vagi directament cap a la TIA, l’agència de seguretat per la qual treballaven els Mortadelo i Filemón dels TBO de la nostra infància. Ja entenc que certes conyes no li agradin al Sr. Conseller, però als hospitals hi trobes tantes raons per plorar que qualsevol niciesa ens fa gràcia.