Loteria

Divendres passat, a primera hora, en plena autovia direcció Lleida, vaig literalment flipar, com suposo que ho va fer tothom que s’hi va trobar, en veure el nuvolot més espectacular i alhora paorós que mai no havia vist. Venia d’Aragó i avançava en direcció Barcelona com un forat negre colossal, guarnit de llamps i trons i cascades d’aigua i pedra. Però si la visió produïa espant, no els dic res del que em va provocar travessar-ho amb el cotxe sota un bombardeig de calamarsa. No exagero si els dic que vaig passar por.

Després, en veure els estralls que va fer en altres indrets com ara Tàrrega i Cervera, encara em vaig sentir alleujat. Que volin tendals i teulades no és un espectacle especialment agradable de viure però, pel que es veu, ens hi haurem d’anar acostumant a mesura que el nostre clima es torni quasi tropical. La sort és que, en el meu cas, un cop passat Bell-lloc les coses van normalitzar-se, de cop. L’Hortènsia tenia pressa i avançava a molta velocitat, com demostren tots els vídeos que hem anat rebent d’amics i parents, la qual cosa haurà fet que els danys no hagin estat més grans, si no exceptuem els que els ha tocat la fava a la rifa còsmica, als quals només puc que mostrar-los afecte i solidaritat, mentre els desitjo que els arribin els ajuts que calguin per poder-se’n refer al més aviat possible. Diguin- me ingenu, però em vaig pensar que viure una experiència tan excepcional m’havia vacunat de sorpreses per a la resta del dia.

De fet, em vaig passar tot el matí reunit i atabalat per coses de la feina que ara no venen al cas i quan a mitja tarda arribava a casa pensant que ja no em podia passar res més d’interessant em vaig trobar als morros la citació. Des que vaig poder votar per primer cop el març del 1980 que no m’havia tocat ser membre d’una mesa electoral, i en aquell paper deia clarament que tenia el deure de presentar- me el dia 14-F al local indicat per fer de primer vocal de la mesa electoral.

Les primeres vegades són sempre intrigants però no em negaran que aquest debut meu no té parangó. Si els digués que estic entusiasmat els mentiria, però mirin, almenys ara ja sé que sempre em pot tocar la loteria.