Una porra

Escric això dissabte 13, a la tarda en plena jornada de reflexió. Vostès ho llegiran dimarts 16. Per tant, no tinc més idea del que sortirà de les urnes que el que diuen les enquestes i les sensacions que m’ha generat la campanya. A més, donat que soc un dels afortunats en el sorteig, tinc un punt de vista necessàriament esbiaixat per la meva condició de membre d’una mesa electoral. Jo no conec els resultats que vostès ja saben i certament estic en un desavantatge evident. Això no obstant m’arriscaré a dir algunes coses; la condició de columnista és viure en el cantell de la navalla.

A mi, la campanya no m’ha agradat. Gens. No se si hi haurà algú que l’hagi trobat entretinguda, divertida o apassionant. Jo diria que no, però mai no se sap. A diferència d’altres temps en què tothom deia el que li petava sense que això el condicionés en el dia després, ara totes les afirmacions compten perquè et seran retretes a la menor oportunitat. En temps de xarxes socials res no mor i tot sempre torna. Sobretot si significa que no has complert amb el que has dit per molt gran que sigui la rucada.

En aquest sentit, el més notable ha estat la visita a cal notari de les forces independentistes per tal de fer un cordó sanitari a la que probablement serà la força més votada, el PSC. Aquests vetos en altres moments tenien una importància relativa perquè tothom descomptava que perdien vigència immediatament després de les eleccions. Ara, no. Ara, desdir-se d’alguna cosa s’ha convertit en un pecat capital.

Per tot plegat i amb tot el bon humor del que soc capaç, faré una predicció. Si el veto es manté tal qual, anem de cap a unes noves eleccions.

Ja sé que ningú no les vol i que teòricament els i les electores estem cansats de tant soroll i tantes sobreactuacions però em sembla més fàcil superar aquest cansament que no pas que algú canviï de posició. Encara no estem preparats per adonar-nos que si no modifiquem les preguntes difícilment obtindrem respostes diferents.

Tant de bo m’equivoqui, tant de bo tot sigui fruit del biaix al qual necessàriament m’aboca la meva estrenada condició de guardià de les essències democràtiques. Aquest és el meu pronòstic i si algú n’acceptés el repte, la meva porra. Una altra aportació al que en el seu dia va ser catalogat com la festa de la democràcia.