Eutanàsia

Darrerament, la política no ens ha donat gaires satisfaccions; ans al contrari, sovint només ens ha generat preocupacions i maldecaps. Per això que, aquesta setmana passada, s’hagi aprovat al Congrés dels Diputats una llei que regula l’eutanàsia em sembla una bona notícia.

Que aquesta democràcia que, tan sovint injusta, ha estat titllada d’incompleta i degradada per alguns dels seus actors principals sigui la cinquena del món a regular el dret a una mort digna em sembla formidable. En certa forma, ens rescabala de tots aquests comentaris esbiaixats i poc fonamentats que només s’entenen si estan fets per justificar les mancances i les errades dels mateixos que ho argumenten.

Ja se sap que quan ens mirem al mirall hi veiem tots els nostres defectes i que, quan ens comparem, descobrim les nostres virtuts, que també en tenim. Cap país del nostre entorn immediat encara no ho ha fet i, tot i que arriba tard per a algunes persones que van fer-se tristament famoses per reivindicar-la en circumstàncies personals terribles, crec que els seus parents i amics tindran el consol d’haver aconseguit allò pel qual van maldar tan desesperadament fins al final de les seves vides, mentre que a la resta ens atorga la impagable possibilitat de decidir com i quan volem deixar de viure, perquè ja no ens surt a compte el que la vida ens ofereix.

Sens dubte, hauria estat millor que la llei hagués estat aprovada per unanimitat de totes les forces parlamentàries, però en aquest país fa temps que això és utòpic. La dreta espanyola confon deliberadament drets amb deures, perquè s’ho mira des d’una perspectiva moral, la seva, reaccionària i integrista.

Si per a ells i elles fos, el divorci encara no existiria, excepte el dispensat pel dret canònic previ pagament; l’avortament només seria cosa de rics i de clíniques privades a l’estranger i el matrimoni homosexual, un pecat mortal imperdonable. Res, però, no els impedeix a posteriori divorciar-se les vegades que calgui, avortar sense pegues i casar-se amb persones del seu mateix sexe.

Felicitem-nos-en, doncs, i deixem que el temps i la seva pràctica racional ens tornin més compassius i humans. Que, quan li convingui, la dreta ja vindrà.